OPINIÓ

#FaremUnTro

El tro és el so que segueix al llamp, per l'expansió de l'aire al pas de la descàrrega elèctrica. També se'l coneix com un objecte que conté pólvora ben pitjada i que, en encendre'l, fa un renouer. Aquest darrer ens pot agafar per sorpresa i que facem un bot i un bel grossos, però el primer té un avís: el llamp. Aquest ens avisa de la tempesta, ens fa atendre al cel, ens fa comptar els segons fins que arriba el tro. Perquè sabem –i sabíem– que arribarà. I els segons que comptes cada vegada són manco.

Perquè es produeixi un llamp, han de xocar dos niguls. I a ca nostra han xocat de manera rotunda. Fa anys que la intensitat va elevant-se per acabar imposant la tempesta perfecta a l'illa major. I a la petita i a les dues d'enmig, ja que hi som. El capitalisme, un nigul. Mallorca, un altre. Xoquen i topen per il·luminar apocalípticament durant uns segons ca nostra, però cada dia. I la descàrrega elèctrica s'ha anat expandint tots aquests anys, com un avís. Cada dia de cada mes un de diferent: 160.000 persones per Son Sant Joan un dissabte 27 de maig o 20.000 passatgers en trànsit de creuers al port de Palma un dimarts 27 de juny. Quants segons podrem comptar dia 27 de juliol? I dia 27 d'agost? O no podrem ni comptar?

Jo no sé quin renouer exacte farà ca nostra en fer el tro, però quan el faci, no hi haurà qui es pugui tapar les orelles. I no valdran els mals al cor o les apel·lacions a la sorpresa. Ja ho sabíem, hem vist tots els llamps, però qui havia de preparar el paraigua per a la barrumbada posterior no ho ha fet. Ni uns ni altres: ni amb moratòries, ni amb prohibicions, ni amb explicacions coherents. I aquí ens trobam un any més en un dia de cada mes: comptant segons entre rècords d'escàndol fins que arribi el tro i faci caure la darrera tempesta perfecta.