Feliç Democràcia
És fàcil, en l’era de la immediatesa i de les piulades, banalitzar el debat polític
Als sants de sempre, patrons de causes més o menys perdudes, avui dia s’hi afegeixen els dies internacionals –i no, no som tan laics que els uns hagin substituït els altres... El 15 de setembre és el Dia Internacional de la Democràcia. El Consell General ho celebrarà dilluns vinent amb una visita guiada a la seu parlamentària i amb una taula rodona dedicada a la participació de la gent gran en democràcia (16.30 i 17 hores, respectivament). Quan parlem de participació, ho solem fer des d’una perspectiva jove, pregonant les quasi infinites possibilitats que ens brinden les noves tecnologies i ignorant si hi ha una escletxa digital per raó d’edat (o per qualsevol altra raó). Que potser no existeix, però precisament en això rau l’interès de la taula rodona que s’ha organitzat: aparcar les idees preconcebudes que puguem tenir sobre el tema i que siguin persones del col·lectiu de la gent gran les que parlin de com entenen elles la participació en democràcia –interès per l’actualitat política, mitjans de comunicació a través dels quals s’informen, fórmules de participació, com afecta l’edat a aquesta participació, etcètera.
La democràcia és un ideal que amb el temps, i amb la reflexió individual i col·lectiva, es transforma. O amb les paraules del síndic general, Vicenç Mateu: “un horitzó al qual cal apuntar però tanmateix difícil d’assolir, car aquest es desplaça contínuament i és bo que així sigui”.
És fàcil, en l’era de la immediatesa, dels titulars i de les piulades de cent quaranta caràcters que pretenen substituir el pensament, banalitzar el debat polític. Ens hem acomodat a la falta de profunditat i de rigor en les anàlisis, a la literalitat o poca capacitat d’abstracció, i això es tradueix sovint en un maniqueisme alarmant que transforma el diàleg en una successió de monòlegs i proclames. El comprem als diaris, s’expressa a les xarxes.
Ser ciutadans no hauria de ser tan còmode. El professor Ignasi Boada ens alerta que no hi pot haver veritable democràcia sense pensament crític i autocrític, i que l’exercici del pensament crític només es conquereix amb esforç i paciència. Tenim deures. Feliç Democràcia a tothom.
