Ferguson, Garner i SantaCon

El cas Ferguson és un exemple més de la singularitat de Nova York respecte els altres nuclis urbans dels Estats Units

Des de fa unes setmanes els carrers de Nova York s’han omplert de protestes pacífiques exigint justícia, respecte i reclamant un canvi en el sistema jurídic americà. El cas Ferguson encara ressona per tota la ciutat: és tema de conversa a les aules universitàries i als 'coffee shops', subjecte de debat a tots els telenotícies i també motiu de preocupació per a les autoritats nord-americanes.

La resolució del cas Michael Brown el passat 24 de novembre va desencadenar un gran nombre de protestes per tots els Estats Units. Els primers aldarulls van tenir lloc a Ferguson i a diferents punts de l’estat de Missouri. El moment en què s’anuncia que l’oficial de policia Darren Wilson no serà imputat per l’homicidi de Brown, m’agafa escrivint a la meva cafeteria habitual, Think Coffee, situat a 13th Street amb la 4a avinguda. El cambrer augmenta el volum de la televisió general: cotxes en flames, crits d’indignació i confrontacions entre civils i policies capten l’atenció de gairebé tots els clients del local.

En qüestió d’hores, el cas Ferguson guanya protagonisme a tota la ciutat: la meva universitat, New York University, ens envia un comunicat anunciant una protesta pacífica per a professors i estudiants, acompanyades de tallers i 'workshops' relacionats amb el debat racista als Estats Units. Les xarxes socials treuen fum: a primera hora del matí ja hi ha convocada una manifestació multitudinària que arrencarà a Union Square –molt a prop de casa meva– a les set de la tarda. Després de classe, decideixo anar-hi a fer una ullada. Alguns companys s’hi sumen, d’altres ens adverteixen del perill que aquestes protestes poden suposar. No ens sorprèn: a jutjar per les imatges de Missouri, decidim anar-hi amb la convicció que haurem de mantenir certa cautela.

És el primer cop des que visc a Nova York que participo –com a observadora– en una manifestació. Però els cotxes en flames no es tornen a recrear a Union Square. Pacifisme és l’atribut que descriu l’ambient: ordre i seguretat que, durant més de tres hores, recorren els carrers de Downtown i Midtown Manhattan a ritme de "don’t shoot, hands up". Em sorprèn que els únics incidents que es registren són embotellaments a les avingudes principals.

Tot i que ja ha passat gairebé un mes des que el cas Ferguson ha trontollat Amèrica, les protestes s’han anat repetint, alimentades també pel cas Eric Garner: el passat 13 de desembre, milers de persones van col·lapsar l’illa de Manhattan en un dels dies més festius previs a les festes Nadal: el "SantaCon", una tradició de borratxera on una gran multitud de joves (i no tant joves) surten al carrer disfressats de Pare Noel, ingerint quantitats industrials d’alcohol des de bon matí i fins que el cos els hi ho permet.

El cas Ferguson és un exemple més de la singularitat de Nova York respecte els altres nuclis urbans dels Estats Units. La barreja ètnica-cultural dels seus residents i l’elevat grau de cossos de policia i seguretat expliquen el pacifisme que caracteritza la ciutat i en què s’han viscut les protestes. Ara bé, un pacifisme que podria trontollar després de l’assassinat a trets de dos policies novaiorquesos aquest passat dissabte a Brooklyn.