OPINIÓ

Fidel a la realitat

I no a tot allò que m'agradaria que s'esdevingués i no és. Fidel a la realitat meva i dels meus. Aliè als elogis i en resposta a ridículs atacs els últims dies, alguna opinió sense fonament, per omissió de la més crua o la més bella realitat. Sincerament, servidor creu que existeixen milions d'animalistes de bona voluntat, de bon fer i coherència, però també brilla, en alguns, la ignorància més barroera.

Criminal l'estabulació dels animals de ploma, potser. No es posa en dubte. Tan antic com els catorze milions de polls de gallina faraona que els egipcis feien néixer artificialment per alimentar una part de la població. Tot és vell i mal de coure quan de la condició humana tracta el tema. Conec, al centre de l'Illa, un amic caçador, dos raters i un falcó Harrier, sense trons. Quan agafa un conill no sol continuar, en té prou. La ignorància d'alguns no pot ser punta de llança d'acusacions. Els galls de brega a Mallorca es varen prohibir per desconèixer la cultura i el lèxic (quasi un diccionari!) que feien servir aquells homenets que s'hi dedicaven. Increïblement, a Andalusia és legal. A la Rambla de Palma, amagada, encara hi ha una gallera d'estil modernista. També n'hi havia tradició a Inca i Manacor. El que no saben molts animalistes és que dos galls, quan es barallen, si el sol es pon, es colguen un vora l'altre, plens de sang. En tornar a sortir, a l'alba, continuaran fins que un dels dos caurà. És la natura. Tan cert com que s'ha reactivat la festa del Toro de tant desbarrar. Ja era morta i l'han ressuscitada els mateixos que la volien prohibir. Molts d'ells ni saben que a Ceret, el poble del meu rebesavi, se surt a la plaça amb barretina, catalanament, a les curses de braus com a fet bastant nostre en aquelles contrades. Que ningú s'esquinci les vestidures. Fidels a la realitat, una cosa és el que desitjam i una altra el que tenim. Com el gran nivell polític d'aquests dies, mentre moren milers de persones al mar. Apologetes del tret al clatell, revisionistes i polítics que flirtegen amb les nostres víctimes, tot ben barrejat, quan llegesc comentaris rebuts o articulistes fent apologia del terrorisme d'Estat. Guardes senceres amollades i a la caça del diferent, a la caça del dissident, mentre a l'altre extrem la supèrbia de tenir la veritat absoluta en tot, però, això sí, sense actuar. En aquest panorama del tot o res, del blanc i el negre i sense matisos, s'esdevenen imatges a l'atzar, novetats rebudes de fresc. L'enèssima biografia d'un gran boig, un gran ressentit, un paranoic absolut que barrejat tot a l'olla s'ho trobà servit (al primer terç del passat segle) per abocar-ho al carrer, com avui. Obro la novetat, una biografia més d'aquest psicòpata. A l'interior sorgeix del blanc fred que emmarca els negres i els grisos. Un bigoti quadrat. Una rialla conillera sota el nas. Acaricia infantilment un cèrvol, el gran vegetarià. Un dels primers animalistes que envià milers de nenes i nens a les càmeres de gas. Intento seguir fidel a la realitat.

Etiquetes