Si agafau el diccionari i cercau la paraula 'fiscal', us dirà que, entre altres coses, és el (o la) “funcionari(a) que representa i defensa judicialment els interessos de l’Estat i de la cosa pública”. Dilluns, mentre llegia la notícia sobre el judici contra l'excapellà de Can Picafort, no sabia si plorar, vomitar o sortir a cridar que vivim en un món immund, en un món que bruteja i fa un oi d'aquells que se't fiquen pertot. Ja em disculpareu per la concreció, però llegir que l'òrgan judicial encarregat de defensar els interessos de la cosa pública s'hagi de conformar de demanar sis anys de presó per a Pere Barceló Rigo pel que ha fet em sembla, com a mínim, un insult. El sistema penitenciari en general també em sembla un insult a la humanitat, que consti, però d'això en podem parlar un altre dia.
D'entrada, la Fiscalia demanava 42 anys de presó. La dificultat per concretar dades dels fets davant del jutge ho deixà definit en un delicte més inconcret, pel qual demanà 12 anys de presó. I el fet que l'excapellà hagi reconegut que és culpable ha motivat que la Fiscalia ho rebaixi considerablement i es conformi a pactar-ne 6. Pere Barceló Rigo va abusar, agredir i violar una nina de 10 anys continuadament. La va obligar a fer-li fel·lacions, la seia damunt les seves cames i li tocava els pits mentre ella devia notar el seu fal·lus repugnant pressionant-la, li tapava la boca i li obria les cames per poder-la penetrar, li exigia silenci. Una nina de 10 anys a la mercè d'un home de 45 dins una habitació tancada d'una església, aquell lloc que tantes vegades ens han repetit que és sagrat. I mirau si és sagrat que té articles al Codi Penal només per defensar-lo. No fos cosa que l'Església deixàs de tenir qualque privilegi en ple segle XXI.
No entenc de cap de les maneres com pot ser que la Fiscalia pugui rebaixar tant la condemna quan, precisament, el que ha fet aquest energumen ha estat reconèixer els càrrecs dels quals se l'acusava. Utilitzà el seu poder, la seva posició i la seva influència per aprofitar-se d'una nina petita, d'una nina que de ben segur mai més no ha tornat a tenir una vida normal i que d'adulta serà molt difícil que tengui una vida sexual plena. Com tampoc no l'han poguda tenir ni la tendran les altres dues nines, ara adultes, que denunciaren però els casos de les quals ja han prescrit... Quan prescriu destrossar la vida a una persona totalment vulnerable i indefensa? Com es pot continuar aplicant la prescripció als casos d'abusos sexuals a menors quan està demostrat que, en la majoria de casos, fins que no s'arriba a la vida adulta no se sent la força per denunciar-ho?
En moments com aquests és quan el món em cau damunt i només puc sentir ràbia i odi. Una ràbia i un odi molt profunds cap a tots els Peres Barcelós Rigos d'aquest món i les persones que en són còmplices. Persones que no només formen part de les esferes i jerarquies eclesiàstiques, sinó que s'estenen per les esferes i jerarquies judicials i polítiques, perpetuant la violència masclista 'in aeternum'. Perquè, recordem-ho, la violència masclista té moltes cares i una d'elles també és la violència institucional.
