Fòrum

Parlar de jovent sempre és complicat. No hi ha un sol patró, ni tampoc una mateixa motivació en cada una de les decisions que es prenen en aquesta etapa de la vida. La paraula jove quasi sempre la tenim associada a persona rebel, trencadora amb el sistema, alternativa... malgrat que no tots responen a aquest model. Però, per canviar les coses, és tan legítima l’actitud d’aquells que es volen situar fora dels cercles de poder, com d'aquells que aspiren a formar-ne part. Són dos perfils que tenen un nexe en comú i és la motivació per fer alguna cosa per defensar i assolir els seus interessos, que acaben sent els d’una societat sencera. Entre ells, poques, molt poques vegades, aquests interessos poden acabar confluint.

Els joves es belluguen, es mobilitzen, participen... i ho fan en molts col·lectius diferents. Però no ho sembla. O millor dit, no ens ho sembla als ulls de l’adult, senzillament perquè tenim maneres diferents d’entendre la mobilització i la participació.

Recentment hem vist com una entitat moribunda ha reviscolat a través de l’elecció de les persones que formen part de la seva Taula Permanent. Ha estat una bona notícia i segur que hi ha dipositades moltes esperances perquè finalment, després d’anys i panys, el Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra acabi funcionant. La feina els ve ara a la Laura Solsona, el Roger Padreny, el João Lima, l’Adrià Espineta, el João de Melo i la Margot Aleix, i no és altra que la d’informar per motivar, i la de motivar per participar. Informar al col·lectiu de joves sobre què és això de l’FNJA i per a què serveix. Quins són els mecanismes participatius i on aniran a parar les seves propostes i projectes. Perquè al cap i a la fi, si el Fòrum ha de funcionar i ha de ser proactiu, ho farà sota els paràmetres del jovent, no els que els adults vulguem marcar-los-hi.