BOTAFOC

Fotos i foganyes

L’Estat, tan conciliador com sempre, equipara la crema de fotos amb el terrorisme. Ambdós delictes es jutgen en allò tan solemne que és l’Audiència Nacional. El processament de tres membres de la CUP per calar foc a imatges del rei d’Espanya coincideix amb la notícia que el Govern de Matas gastà 350.000 euros perquè la mare del 'cremat' es lluís en la inauguració d’un centre per a discapacitats. Aquest terrorisme social quedarà impune.

Simpatitz amb la CUP més que amb qualsevol altre partit –segurament perquè no els puc votar–, de la mateixa manera que defens el castrisme perquè no visc a Cuba. En tot cas, ara mateix, el nivell de coherència dels cupaires està a anys llum de la resta.

No sé si cremar fotos de Felip VI és coherent amb l’independentisme, però em sembla un acte purificador.

El respecte per la identitat pròpia que preconitzava Podem a les darreres campanyes electorals topa, un vegada més, amb els fets. Un grup de militants crítics amb Alberto Jarabo es reuniren ahir a Sineu. Cap dels que van intervenir-hi van parlar en català. Tampoc no van fer l’esforç d’enviar la nota de premsa en la llengua pròpia de les Illes. Em costaria molt distingir el partit d’ Iglesias de Ciutadans, si no fos perquè Albert Rivera no té un Íñigo Errejón que el contradigui.

Per cert, el problema no és que Xelo Huertas se’n vagi a dinar de 'cocido' amb Miquel Vidal, sinó allò que conta als fins ara rivals polítics que la vulguin escoltar. Fa poc dèiem que al PP li bastava d’obrir els diaris per fer oposició. Ara ha trobat una altra font d’inspiració. Huertas té clar que qualsevol aliança és bona sempre que li serveixi per avançar en la seva única missió: fer la vida impossible a Francina Armengol.

Sense deixar Podem, Montse Seijas s’equivoca quan compara el xat de Telegram dels dirigents del partit amb una barra de bar. És el mateix argument que van utilitzar els regidors del PP a l’Ajuntament d’Eivissa quan, al 'Periódico', vam publicar els whatsapp en què conspiraven per defenestrar batlesses i edils del seu mateix partit. En aquell grup, com en el de Seijas, es parlava de qüestions d’interès públic, que afecten directament la gestió de les institucions i, per tant, els ciutadans. Allò que uneix els participants a les converses filtrades és una relació política, no una amistat de bar.

No trob paraules d’agraïment per a aquells que han rebentat les eleccions a CineCiutat. “Mai no formaria part d’un club que m’admetés com a soci”, deia Groucho Marx. Amb més motiu, jo tampoc no hauria de pertànyer a un que em proposàs com a president. Una vegada avortada l’aventura podré continuar mirant pel·lícules, que és allò que sé fer, i fins i tot parlant-ne sense col·lisió d’interessos. 'Paterson' no és la millor pel·lícula de Jim Jarmush, però està molt per sobre de qualsevol de les candidates als Goya, per exemple. Em qued amb l’escena final del film, que amaga un homenatge a les versions originals, en la cultura i en la vida. Les sales de l’Escorxador han de continuar i continuaran, perquè, sense elles, la ciutat de Palma es tenyiria d’un gris gairebé insuportable.