Opinió 13/05/2015

Galeria d’andorrans il·lustres

Els motoristes (i alguns automobilistes també) són els nostres millors ambaixadors, els que cada cap de setmana s’encarreguen de confirmar i perpetuar, una i altra vegada, el tòpic que ens identifica als ulls del món

i
Albert Villaró
1 min

Cada poc temps ocupen la primera plana dels diaris. Protagonitzen, sovint, les primeres notícies que veiem als digitals. En parlen a la ràdio, són objecte de comentaris a la cua del pa. Les fotografies que es publiquen, tanmateix, solen ser mogudes, de poca qualitat. Però això és igual: el que compta és la proesa, l’heroïcitat, l’actitud exemplar i el compromís cívic insubornable que demostren. Com, sinó, hem de qualificar l’epopeia del motorista andorrà que, amb perill de vida i animat per alguna altíssima missió que sens dubte se’ns escapa, s’arrisca a llençar-se a dos-cents trenta quilòmetres per hora a la C-14. Cert és que, com em va dir una vegada un alcalde d’Organyà, els túnels han convertit el pas de l’embassament, que abans era un tràngol estret i anguniós, en “un canó d’escopeta”, però no em negaran que té el seu mèrit, perquè, en una feliç trobada entre disciplines científiques, en el seu acte hi conflueix l’enginyeria, la geografia i —sobretot— la psicologia clínica. Els motoristes (i alguns automobilistes també) són els nostres millors ambaixadors, els que cada cap de setmana s’encarreguen de confirmar i perpetuar, una i altra vegada, el tòpic que ens identifica als ulls del món. Si els escocesos són gasius, els belgues aturadets, els italians seductors, els castellans adustos, els valencians sorollosos i els andalusos amants de la barrila, els andorrans corren com a esperitats així que els deixen via lliure. Sí, és que s’ha de considerar que passen tots els dies de cada dia tancats entre muntanyes. Fem que s’esbravin els diumenges, pobrets. Quin mal fan?

stats