Geminats anirem caminant

Potser no cal anar a visitar el país de Gal·les, si és el país de Gal·les qui et ve a visitar, sol·lícit. Servidor hi va estar, de pas, turista sigil·lós, no prou temps com per iniciar-hi un idil·li. Recordo pul·lular pels carrers de Swansea, visitar un pub amb una col·lecció de pàl·lids bevedors amb pantalons de franel·la i que a la cel·la de l'hotel hi vaig veure un episodi de l'Inspector Gadget subtitulat a la inintel·ligible llengua de la terra. No és una bagatel·la: abans-d'ahir, els carrers d'Andorra estaven plens per un al·luvió de seguidors de la selecció gal·lesa, una col·lectivitat ben avinguda. Bevien cervesa i potser destil·lats, fent cua a la passarel·la. Nit estel·lar a l'estadi, perfectament il·luminat. Cap col·lisió, ans ambient de pel·lícula: tots són col·legues i col·laboren amb intel·ligència. Gol de Lima, excel·lent, al·leluia. Col·liri als ulls. Però Bale, l'infal·lible i bel·ligerant jugador, col·loca i recol·loca amb una el·lipse la bimba sota pal·li, a la porteria abans impol·luta, i cristal·litza la victòria. La il·lusió (i la fal·lera) dura poc. Recol·lecció de gols, dos, no pas una constel·lació, ni un col·lapse. Cancel·lem la celebració. Tranquil·lament cavil·lem sobre la derrota inapel·lable, sense danys col·laterals. Guanyar és un al·licient, però per perdre no ens hem de flagel·lar.