MENJAR PER VIURE

Gràcies!

Els aliments són tresors alimentaris que determinen el nostre benestar diari

Estimats, d'això anirà aquest espai: de menjar per viure. Però de menjars n'hi ha molts i de vides, encara més. 

Per tant, caldrà triar els adjectius que puguin exercir la feina de donar forma a allò genèric.

Triaria com a favorit l'adjectiu 'bo'. Bon menjar i bona vida. Entenem com a bona vida la que té salut, i recordam que bona vida no equival a panxades d'Allò Que Mai No Hauria d'Haver Menjat (AQMNHHM), i –per què ens hem d'enganyar– allò que Sobretot Mai No Hauria d'Haver Menjat Tantes Vegades.

No menjar no és una opció, excepte que estiguis pensant a formar part del compost universal. Hem de menjar sí o sí. La cosa és saber què hem de menjar per sentir-nos bé. I això és pelut, perquè cada cos té la seva pròpia manera de sentir-se bé. Això és cert.

Però abans de ficar-nos en l'embolic, comencem pel principi, o sigui: Gràcies!

Amb aquest inici potser directament haureu decidit que estic un poc sonada, perquè encara no ens coneixem i ja estic parlant com si me n'hagués d'anar (amb un gràcies acaben algunes relacions, unes altres amb un petó i una flor –Nino Bravo For Ever–, encara que, per descomptat, també n'hi ha que acaben amb una enorme fritada d'espàrrecs pel mig). Però, no és molt millor començar ja amb un agraïment que esperar a anar-se'n per agrair?

Això és el que faig abans d'obrir els ulls als matins: deix anar un 'gràcies!' i després Déu dirà (també és cert que pot acabar dient qualsevol cosa poc esperada). Donar les gràcies no evitarà que succeeixi alguna cosa que no ens agradi, però és innegable que farà que comencis el dia amb un altre aire.

També s'ha perdut bastant l'agraïment d'abans de menjar, tot i que aquest agraïment pels aliments va ser un gran invent que val la pena actualitzar.

Per tot això començaré agraint. Gràcies a l'ARA Balears, que ha fet possible obrir aquest punt de trobada illenca-digital perquè compartim el que menjam (alimentació), com preparam això que menjam (cuina) i com feim que el nostre cos pugui continuar gaudint de manera immillorable i durant molt temps d'aquests menjars que hem preparat (salut). Gràcies a vosaltres per apuntar-vos… i gràcies també si us agrada prou per quedar-hi una estona (i tornar).

Aquest espai serà una manera d'agrair l'aliment que ha arribat a la meva taula al llarg dels meus 53 anys a dia d'avui i com aquest aliment, a més de fer-me espavilar, m'ha anat ensenyant tantes coses sobre els sabors, les tècniques i, per descomptat, m'ha ensenyant tant sobre la salut.

Compartir és una de les bones maneres d'agrair. Això farem aquí: compartir idees, pensaments, receptes, preguntes al voltant de la cuina, però no de qualsevol cuina, sinó de la cuina que ens ajuda a sentir-nos bé.

En el meu cas, la cuina no-saludable no és una opció, perquè el meu cos es queixa de moltes maneres quan pas per alt les regles (i jo també pas per alt algunes coses) i engoleix el meu AQMNHHM. I en aquest moment penses en Eva. I en Adam. I en què jo també seré expulsada del paradís en el qual les bones digestions (i consegüents saludables assimilacions) són un dels més preuats tresors.

Aquí parlarem dels tresors alimentaris, dels propers i d'uns altres que arriben d'altres terres.
Del que guarden entre les seves fibres (animals o vegetals), entre els seus àtoms (líquids) o entre els seus cristalls (minerals), i parlarem de quina pot ser la millor manera de convertir-los en energia vital per a nosaltres.

Com que és el primer dia, podríem començar pel més bàsic –i hi ha poques coses més bàsiques que una infusió. Una de les meves infusions preferides és la de marialluïsa.

Si ja la coneixeu, visiteu-la de nou. Si no, estreneu-la, perquè ho té tot per ser una de les 'start lettes' dels aliments reconfortants. Té una inconfusible aroma i només de fregar lleument les seves fulles, ens envaeix una sensació d'alguna cosa, de nou, de net, de fresc, de relaxant.

No són aquestes totes les qualitats que li demanam a un bon despertar?

És el que cercam amb la primera dutxa (i les aromes dels sabons, les cremes, les locions), és el que cercam amb la roba amb la qual ens vestim para sortir al carrer. No seria una gran idea introduir aquestes qualitats en el nostre cos?

Doncs fem-ho amb la marialluïsa, que gràcies a la combinació dels components del seu oli essencial ens ofereix tot un ventall de propietats curatives que poden resumir-se en dues: és calmant i ens ajuda a netejar l'organisme. Gràcies a la infusió de marialluïsa podem reduir inflamacions, tant de l'aparell digestiu, com de l'aparell respiratori, i pot ajudar-nos a expulsar mucositat i/o gasos.

I aquesta aroma de la planta… m'enamora!

Recordeu que les herbes aromàtiques, igual que les espècies, són com petits laboratoris naturals que poden ser una gran medicina, però, pel mateix motiu, pot haver-hi persones especialment sensibles a algun dels seus components.

Abans de provar una nova herba aromàtica, feu-ho sempre de manera molt suau i a poc a poc.
Fregueu-la lleument amb la pell, per saber si us fa alguna reacció. Oloreu-la, i si per bona que sigui la seva aroma, us disgusta l'olor, no us la mengeu. Feu una infusió molt diluïda la primera vegada i tastau-ne un glopet. Estudiau si notau alguna reacció i, si tot està bé, endavant! Un món de fragàncies i sabors subtils us espera!

Infusió de marialluïsa

Ingredients i elaboració:

Per 1 tassa:

6 fulles de marialluïsa ecològica

Aigua

Versió Per Increïble que Sembli, M'he Recordat de Fer-ho La Nit Abans:

Posai aigua en un cassó i afegiu-hi les fulles de marialluïsa. Tapau-ho i deixar-ho en repòs tota la
nit. L'endemà, posau el cassó a foc fluix per escalfar-la. Coleu-la i serviu-la.


Versió Encara No Ha Començat El Dia i Ja Arrib tard a Totes Bandes:

Posau aigua en un cassó i afegiu-hi les fulles de marialluïsa. Posau el cassó al foc i tapau-lo. Just abans que comenci a bullir, apagau el foc i deixau-la reposar (deixa-la reposar, perquè engolir-la així de calenta només implica una cremada segura de llavis i llengua, i després tres dies amb la llengua escaldada i aguantant la ràbia que et fa). Colau-la (posau-hi un glaçó si encara crema desesperadament) i serviu-la.