Gravetat i geometria

No vaig poder anar a la inauguració de cal Pal de la Cortinada. Des d'aquí, i amb endarreriment, demano excuses. Estava engripat, fora de combat, em va saber greu. Tantes vegades com havia passat pel costat de la casa imaginant com seria per dins. Bé, a partir d'ara serà un equipament obert i al servei del país, i per això ens n'hem de felicitar.

Que el camí que segueixen les primeres passes de la nova vida de cal Pal sigui el fascinant món de la pedra seca també és una gran notícia. Els nostres avantpassats eren capaços de construir estructures sòlides i perdurables sense haver de menester cap altre material que la pedra immediata i el sòl que trepitjaven. Això va modelar un país, i també un caràcter. Treballar i treballar per aixecar una mínima feixa on poder plantar un retall de vinya ens sembla, avui, on tot és fàcil i es fa amb màquines, una feina impossible. Si mai féssim el càlcul del que costarien, a preu d'ara, els quilòmetres i més quilòmetres de paret que trobem avui, mig abandonats, arreu del país, ens en faríem creus. I malgrat el pas del temps, encara aguanten, tossudes, desafiant el clima i la deixadesa. Ja m'agradaria veure quants dels edificis que fan avui, masses de formigó i ferros, estan encara drets d'aquí a uns pocs segles. Mentrestant, les parets, humils, tossudes, fetes amb la combinació prodigiosa entre la gravetat i la geometria, continuaran explicant-nos històries de terra i sacrifici.