Guingueta de cubates

Primícia absoluta: ja tinc tema per a una novel·la. El premi Planeta és a tocar quan el més a prop que hi havia estat va ser quan vaig entrevistar al granadí Eric Jiménez, el bateria de Los Planetas. Ja poden tremolar 'Fargo', els germans Coen, ‘Tres anuncios en las afueras’, Frances McDormand, el Macondo de García Márquez, la Regió de Juan Benet, el Baztán de la Redondo i la Mequinensa de Moncada. Perquè no només tinc tema sinó també territori: la Guingueta d’Ix o Bourg-Madame pels francesos.

És un lloc que hauria d’haver conegut Truman Capote i que hauria de conèixer Spielberg. Amb quatre imatges d’allà, dues del Pas de la Casa i Meryl Streep et fa una superproducció inspirada en la redacció del ‘Panxing’ o del ‘Reclam, informatiu comarcal de la Cerdanya’. Hi ha un supermercat, un local amb productes cannàbics, un lloc de roba de segona mà que era moda quan Charles Aznavour començava a cantar, una botiga d’ostres i una pastisseria d’alta gamma que ocupa el lloc de l’antiga duana. La resta de locals estan tancats, en traspàs i en lloguer, i és un d’aquest llocs on no se t’apareix ni la verge de Píxar.

Hi pots arribar com un Don Draper i sortir-ne com un ‘walking dead’. Perquè el més complicat si has d’anar a Tolosa o a Perpinyà és travessar la població. Sempre s’havia fet en els dos sentits de la marxa pel carrer principal, l’avinguda Porta de França fins que van decidir dur-hi a terme unes obres que van durar tant com les de Santa Coloma o les de la rotonda de la Comella. Fins i tot els obrers se sentien com Miquel Àngel cada cop que el Papa i el seu seguici li preguntaven quan acabaria els frescos de la Capella Sixtina. Per fi, es va obrir el carrer al trànsit en els dos sentits de la marxa però amb prioritat pels vehicles que anaven cap a Puigcerdà.

El caos va ser tan gran que han decidit fer un sentit únic. Els que anem cap a Perpinyà ens hem de desviar cap a la dreta i els de Tolosa cap a l’esquerra per uns carrers on només hi passa un cotxe i són de doble sentit. Arribar a la Guingueta d'Ix des del sud és patir una commoció com Stendhal a la Santa Croce. Aquella cruïlla, després del pont, és tan perillosa com la d’Henze a la Xina. Sense parlar de les rotondes del poble que són una mica més grans que una moneda de dos euros.

La Guingueta d'Ix té una novel·la, una pel·lícula, una sèrie i el que calgui. Sortint en direcció Puigcerdà, el cotxe de davant que era un Renault portava escrit en una acurada tipografia i per sobre del nom del model ‘a cubatas a mí no hay quien Megane’. La propera vegada aniré a la Guingueta d'Ix seguint les instruccions del ministre espanyol Juan Ignacio Zoido, amb helicòpter i vaixell per camins forestals. Els cubates, tancats al maleter.