Opinió 12/09/2016

Identitat

Una de les mancances més importants que ha viscut Andorra des de finals del segle XX ha estat el de no tenir cura de la seva identitat

i
Albert Roig
2 min

"Som els diversos intents de dir-nos a través d'un relat, de donar un fil de sentit a allò que hem fet i hem patit. Som una narració que periòdicament hem de revisar, és a dir, no tenim una identitat fixa, sinó fortament inestable. I això és aplicable a les identitats col·lectives, al que és capaç un col·lectiu de posar en joc allò heretat i no simplement tractar de fer-ho perviure igual o idèntic a allò rebut". Són paraules de la professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, Fina Birulés, que extrec d'un programa de la Televisió de Catalunya en el qual, amb d'altres filòsofs, parlaven sobre la identitat. Afegia Birulés diu que "la identitat no és donada, sinó fruit d'un constant conflicte amb un mateix i amb els altres". És a dir, la identitat és feta de conflictes.

Una de les mancances més importants que ha viscut Andorra des de finals del segle XX ha estat el de no tenir cura de la seva identitat a partir de la revisió, de la pregunta constant, de la modulació del relat, d'asseure's i pensar (o repensar) la nació com a identitat. S'ha viscut amb l'intent de fer perdurar el que teníem, l'herència, sense adonar-nos, o sense voler adonar-nos, que al voltant tot anava canviant, tot entrava en conflicte permanent. En aquells moments, la prosperitat econòmica que es vivia va posar una bena als ulls davant del que s'esdevenia i, tal com Òscar Ribas ens deixava entendre en una ponència escrita a la Diada Andorrana en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu del 2013, el país segurament per les seves dimensions va ser incapaç d'assimilar la gran onada migratòria del darrer terç de segle XX i principis del XXI, cosa que ha provocat dos tipus de nacionalitat: la de passaport per qüestions pràctiques i la nacionalitat que engloba el sentiment i la identitat. La primera és àmpliament majoritària entre els residents que han acabat fent-se andorrans segons els estudis i enquestes del CRES.

Sóc dels que pensa que les institucions no han creat al llarg dels anys aquest sentiment de pertinença i d'identitat. S'ha jugat amb la nacionalitat com si fos un intercanvi de cromos, una necessitat per prosperar econòmicament o per facilitar tràmits, però poc s'ha fet per impregnar-los d'andorranitat, entès el terme no pas com a concepte conservador i tancat, sinó com a evolució positiva d'una societat en un enriquiment mutu. En definitiva, ha faltat saber gestionar el conflicte, saber revisar-nos i posar en joc allò heretat, com diu Birulés.

stats