No sé si abandonar tota esperança o, simplement, deixar d’emprenyar-me i fixar l’atenció en les papallones i el seu delicat vol. El que no pot ser és dipositar confiança en el fet que els governants progressistes canviaran almenys el relat, ja que no poden canviar la realitat de sobte. Un s’alegra quan llegeix que el servei obligat de la Inspecció Tècnica de Vehicles a Mallorca deixarà de generar beneficis a una de les poques empreses que pot accedir a la concessió perquè pertany al privilegiat grup dels que són un dels paradigmes d’aquest capitalisme d’amiguets, que emana directament dels butlletins oficials, captiva el client, privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues. Però l’alegria queda a mig camí després de llegir que l’objectiu és tan minso com rebaixar el preu que pagam els propietaris per revisar obligatòriament els vehicles de motor. De veres aquest pot ser un objectiu per a l’esquerra? No se’ls acudeix que els governs progressistes tenen l’oportunitat d’incidir en els canvis a partir de les seves actuacions? Conformar-se amb l’estalvi només facilita el transport privat com a màxim responsable de la contaminació atmosfèrica a les Balears. Del contrari, podrien aprofitar per articular un discurs sobre la millora dels sous dels treballadors, que multipliquen l’efecte directe en el mercat i actua d’exemple (evidentment, des de la màxima transparència en la contractació i l’estímul raonat de la meritocràcia). La majoria dels temes que són objecte de debat ciutadà es relacionen amb els sous baixos. Tan baixos, que dificulten des de l’accés a l’habitatge fins a la natalitat, passant per serveis socials i el manteniment de l’estat del benestar. Canviam?
