OPINIÓ
Opinió 17/03/2018

Injúries al rei i llibertat d’expressió

i
Antoni Llabrés Fuster
4 min
Injúries al rei i llibertat d’expressió
  1. L’any 2008 un ciutadà francès de nom Hervé Eon va escometre el president Sarkozy, de visita a la seva ciutat, amb una petita pancarta on es podia llegir “Arruix, pobre collonera” ('casse-toi pov’con'). Era precisament el mateix exabrupte que el President de la República havia enflocat pocs mesos abans, amb gran polèmica mediàtica, a un assistent al Saló de l’Agricultura celebrat a París que s’havia negat a estrènyer-li la mà. Eon va ser castigat amb una pena de multa simbòlica, de trenta euros, per la comissió d’un delicte d’ofensa al cap de l’estat en virtut de l’article 26 de la Llei per la llibertat de premsa de 1881. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar França (sentència de 14 de març de 2013) per considerar que s’havia vulnerat la llibertat d’expressió del recurrent (article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans) i que la concessió d’una protecció penal reforçada al primer mandatari per damunt de la proporcionada a qualsevol altre ciutadà comporta un privilegi exorbitant que no s’ajusta a l’esperit del Conveni (unes consideracions ja fetes servir amb anterioritat en el Cas Colombani amb motiu de les ofenses d’un periodista de 'Le Monde' al rei del Marroc). Només uns mesos després d’aquesta resolució de la Cort d’Estrasburg, a proposta del grup socialista, el legislatiu francès suprimia aquest delicte per unanimitat, per entendre que “ja no es justifica [la seva presència en la legislació penal] en una democràcia moderna”.
  2. Situem-nos ara un poc abans en el temps i una mica més al sud. L’any 2003, en ocasió de la visita oficial del rei espanyol a Biscaia per inaugurar una central elèctrica, el parlamentari de l’esquerra independentista basca Arnaldo Otegi s’hi va referir com a “responsable dels torturadors”, en la seva condició de cap suprem de les forces armades (al·ludia a les tortures que denunciaven haver patit els periodistes d’'Euskaldunon Egunkaria' en la detenció de què havien estat objecte). L’any 2005 el Tribunal Suprem anul·lava en cassació una sentència absolutòria prèvia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc i condemnava Otegi a un any de presó per un delicte d’injúries greus al rei de l’article 490.3 del Codi Penal (el recurs d’empara interposat davant del Tribunal Constitucional ni tan sols s’admeté a tràmit ‘per mancar manifestament de contingut constitucional’ —!—). El TEDH, en sentència de 15 de març de 2011, condemnava Espanya amb els mateixos arguments que després esgrimiria en el Cas Eon contra França. Doncs bé, tots els intents subsegüents per eliminar la sobreprotecció que la legislació espanyola dispensa a l’honor del cap de l’estat, a diferència del cas francès, s’han saldat en fracàs: per darrera vegada tot just aquest dimarts, quan la proposició de llei d’ERC per despenalitzar les injúries a la Corona ha estat rebujada amb els vots contraris del PP, el PSOE i C’s (amb tot un aire de 'déjà vu': en aquesta mateixa legislatura, el desembre de 2016, una iniciativa idèntica ja havia estat derrotada amb els vots d’aquests tres partits).3. La casualitat ha volgut que el mateix dia 13 de març en què es debatia infructuosament aquesta proposta al Congrés hagi recaigut, com a molest i inoportú recordatori, la segona sentència condemnatòria del TEDH contra Espanya en aquesta matèria: cas Stern Taulats i Roura Capellera. Els fets són prou coneguts: l’any 2007, després d’una concentració de protesta contra la visita oficial dels reis a Girona, dos independentistes, amb la cara tapada, calaren foc a una estructura quadrangular de cartró a la qual es trobaven adherides i en posició invertida diverses fotografies dels monarques. L’Audiència Nacional els condemnà per un delicte d’injúries greus al rei amb la concurrència de l’agreujant de disfressa a una pena d’un any i tres mesos de presó (substituïda per multa). El Tribunal Constitucional (sentència 177/2015) els denegà l’empara (val a dir que amb quatre vots particulars discrepants) per considerar que l’acció traslladava la idea “que los monarcas deben ser ajusticiados” —sic—, la qual cosa suposaria una incitació a la violència no coberta per la llibertat d’expressió. El TEDH torna a incidir ara en allò que ja se sabia: la ingerència en la llibertat d’expressió que suposa la persecució penal d’aquesta classe de conductes en el marc del debat polític (provocadores, impactants, contundents, però en cap cas incitadores a la violència ni representatives del tan tergiversat ‘discurs de l’odi’) és il·legítima per desproporcionada i innecessària en una societat democràtica. I és que res no justifica aquesta tutela sobredimensionada (la del 490.3 és l’única modalitat d’injúries castigada amb presó i protegeix no només el rei, sinó també altres membres de la família reial, fins i tot aquells que no exerceixen funcions constitucionals) i res no passaria si fos derogada (l’honor d’aquests persones continuaria salvaguardat a través de les injúries genèriques i, en tot cas, de la via civil, com ocorre amb qualsevol altre ciutadà).

A França fa uns anys ho tengueren clar. Prendrà el legislador espanyol algun dia llum de na Pintora?

stats