Inventat des de fa 600 anys

Doncs sí, ja han passat 600 anys des que el bisbe Francesc de Tovia –faig cas de les darreres hipòtesis de l’historiador Carles Gascón i li trec l’accent– va concedir el privilegi als homes de les valls d’Andorra d’elegir els seus representants, dos o tres per parròquia, per tal que es poguessin reunir un cop l’any en “Consell”. Quedava instituït per tant, de manera periòdica i amb caràcter representatiu, el Consell de la Terra. Entenent la representativitat, és clar, com es devia entendre al segle XV i deixant-nos, com a mínim, algun interrogant sobre el veritable objectiu que perseguien els prohoms quan van voler substituir l’assemblea de tots els caps de casa per un òrgan amb uns pocs elegits, com la també historiadora Susanna Vela apunta al ‘Diplomatari de la Vall d’Andorra, segle XV’.

Val a dir, d’altra banda, que Gascón ha trobat evidències molt interessants pel que fa a la gènesi del Consell, és a dir, les assemblees que es van arribar a celebrar abans de 1419. Però això és en tot cas objecte de recerca i de debat historiogràfic, i ja hi haurà altres ocasions per parlar-ne si escau. El que voldria subratllar és l’excepcionalitat, assenyalada ja pels experts però potser no prou difosa, del fet que un Consell medieval com tants altres consells hi havia en aquestes contrades pirinenques hagi perviscut des d’aleshores, transformant-se a través dels segles fins a esdevenir l’òrgan parlamentari del Principat. Això és únic i altament reivindicable.

Potser només en parlem i en parlarem aquells a qui, d’una manera o altra, ens toquen els actes de celebració que organitza el Consell General. Els historiadors i els articulistes. Polítics i periodistes. Gestors i animadors culturals. I alguns més. Però la veritat és que, a aquestes alçades, encara em permeto ser optimista. Busquem sovint la marca de país. Igual no cal que ens inventem res. Algunes coses ja ho estan, d’inventades. Des de fa 600 anys.