La paràlisi selectiva del govern de l’Estat no ha estat un obstacle perquè l’organisme Ports de l’Estat hagi anunciat aquests dies una inversió de 116 milions d’euros als ports de les Illes per incrementar el turisme de creuers. Els milions compromesos per al manteniment i la reforma de les depuradores, ja veurem quan arriben, si és que arriben. Però no passeu pena, que la Fiscalia (de l’Estat) això no ens ho afinarà.
Apostar (encara més) per una activitat turística que, com totes, té pros i contres, però que és fonamentalment extractiva i genera una gran quantitat d’externalitats negatives, tant ambientals com socials, és una pràctica colonial quan aquesta activitat està essent contestada socialment i qüestionada per part de les institucions locals i autonòmiques. Uns en pateixen les conseqüències i els altres les han de gestionar. Seria un sa exercici de transparència, per exemple, saber quant ens costen a totes i a tots els reforços extres d’EMAYA al centre de Palma els dies que hi passen els creueristes, o la despesa en salut pública i les afeccions que acabaran patint treballadors i treballadores del Port de Palma i veïns (quan els vaixells estan en marxa, amb un nivell de fums que recorda al de les fàbriques de la la revolució industrial de fa dos segles), o la pèrdua (in)directa de poder adquisitiu que representa l’especulació turisticoimmobiliària que fa pujar els preus de l’habitatge, sense anar més enfora. Des de Ports de Balears, convertits en instrument de propaganda de la patronal internacional de creuers, només en quantifiquen l’impacte econòmic "positiu".
No és la primera "advertència" d’un organisme que ja fa uns mesos afirmava que fins al 2022 no es podria aplicar cap mena de limitació als creuers perquè ja hi ha moltes reserves tancades. Com si l’organisme de Ports –on, per cert, els representants de les administracions locals, insulars i autonòmiques també hi haurien de dir la seva si no estan d’acord amb aquesta deriva, i fer-ho constar en acta en el consell d’administració– no guanyàs diners suficients com per ‘compensar’ aquestes operacions si, legítimament, valoràssim que millor que no venguin, o que com va proposar la plataforma cívica que va organitzar una jornada internacional aquest estiu, posar un límit sensat a l’arribada de megacreuers a Ciutat.
La manca de respecte de l’Autoritat Portuària cap a la ciutadania de les Illes és compartida amb AENA-Enaire, l’altre gran organisme colonial i extractiu d’aquesta terra que, per cert, guanya deu vegades més que Ports. No sabem ben bé què fa l’ens semiprivatitzat amb els més de 200 milions d’euros de benefici net a l’any que genera només a l’aeroport de Palma (el cost del descompte de resident per al transport tant aeri com marítim no arriba ni a la meitat d’aquesta quantitat als pressuposts generals de l’Estat), ni quant dedica a compensar la transformació de Mallorca en una àrea metropolitana de l’aeroport, la contaminació o els renous, l’ocupació d’un cel on, afortunadament per a ells, no es compatibilitzen en les xifres oficials les emissions de CO2 dels avions que cada minut parasiten l’atmosfera que és un dels béns comuns que fan possible la nostra vida i la d’altres éssers vius.
El contrast entre les condicions de feina i allò que guanya el gruix del personal de terra de qualsevol de les subcontractes de l’aeroport de Palma (els darrers, els treballadors i treballadores del control de passaports que han estat en vaga, i que no arriben ni a mileuristes), i la pasta que extreu AENA és senzillament indecent, i desmunta qualsevol discurs sobre un eventual impacte econòmic positiu de l’aeroport.
Ben igual que Ports, AENA està fent inversions importants a ampliar (amb camuflatge, això sí) la capacitat de trànsit dels avions, perquè si bé vivim en una terra limitada i amb recursos limitats, les ànsies de guanyar diners a costa de moure gent dels gestors dels aeroports i companyies aèries sembla no tenir límits. El sentit comú del planeta acabarà imposant a mitjà termini, com ja s’està debatent a escala internacional, una limitació real de l’orgia de vols (i de vols barats) que ens afectarà directament com a destinació turística, mentre els principals instruments de control de les nostres entrades i sortides a les Illes donen l’esquena a la realitat present i futura.
És evident que hi ha un conflicte de sobirania entre les institucions locals i autonòmiques i l’administració central, que fa que ports i aeroports a Balears, en lloc de ser serveis públics que vetllin per nosaltres i el nostre benestar, amb una gran responsabilitat a més a més pel que fa a la crisi climàtica, siguin un apèndix d’interessos extractius tant de l’oligarquia política estatal com de multinacionals turístiques alienes a la nostra existència.
