Joc de sigles

“No hi pot haver cap pacte amb algú que vagi contra els liberals en una altra parròquia”. La frase és de Jordi Gallardo, president de Liberals d'Andorra, recollida pel Diari d'Andorra aquest dissabte passat. És de tanta claredat, contundència i rotunditat que la lògica faria preveure que hi haurà set candidatures liberals i totes elles en solitari i que deixaran de banda el joc de la cadira. No ens enganyem, als electors els agrada sentir això d'un polític. Però en ple procés de confecció de candidatures i amb converses a tort i a dret en totes direccions, de vegades val més ser prudent perquè la coherència de les paraules pot no ajustar-se a la realitat dels fets on cada parròquia és un món.

Perquè si a la Massana es torna a presentar l'actual majoria sota la candidatura Ciutadans Compromesos (CC), que aplega principalment liberals i als quals l'actual majoria va donar suport a les darreres, aquests podrien tornar a incorporar dins de la seva llista a una militant dels Verds d'Andorra, partit que si res no canvia continuaria formant part de la coalició liderada pel PS que van formar a les darreres generals i que han manifestat repetir.

Per tant, si la coalició del PS s'acabés presentant a la Massana, a part de la incongruència que significaria enfrontar-se contra una candidatura -la de CC- que té una militant dels Verds, partit que ells tindrien en la seva coalició, hauríem d'entendre segons les paraules de Gallardo que aquest fet invalidaria cap pacte a Canillo entre Ld'A i PS, com pretenen aquests darrers. Uns i altres, tenen un problema.

Semblaria, també, que a la Massana DA procuraria fer una llista, probablement amb els garrallistes, que s'enfrontaria a l'actual majoria liderada pels Liberals. A més, a Ordino, si prosperessin les converses, Ld'A podria emparar una llista de Cd'O, mentre que DA donaria suport a l'ACO. Això voldria dir que segons la geometria de pactes dibuixada pel president dels Liberals quedaria invalidat qualsevol pacte amb DA, o amb candidatures que d'una o altre manera hi hagi o doni suport DA, ja sigui a la capital o a Encamp (o UP en aquest darrer cas).

Però és clar, sempre ens poden dir que Ciutadans Compromesos no és una candidatura liberal, ni tampoc ho és Convergents d'Ordino, encara que no hi hagi cap altra llista liberal en aquestes parròquies i el partit els hi doni suport públicament. També es pot argumentar que els candidats liberals concorren en aquestes llistes de coalicions com a ciutadans lliures i que no compta si són o no d'un partit i a quines sigles reten obediència.

Uf! Tot plegat és molt esgotador i ja planyo als qui han de fer encaixar totes les peces del trencaclosques d'aquí fins el 4 de novembre. I després, donar una explicació coherent als ciutadans.

(PS: L'article està escrit en condicional, el temps verbal que regna en la política andorrana fins el dia de la presentació de les candidatures, el 4 de novembre, que aleshores ja passarà a formar part del present. Perquè tot està per fer i tot és possible que diria el poeta).