És molt fàcil diferenciar, malgrat que no sigui la idea que portam al cap, aquelles o aquells que han llegit Pla o que han llegit, només, alguna cosa d´ell.
És un terreny ben llenegadís al qual s´apropen i guaiten molts. Un estany d´aigües poc transparents a la vorera del qual poden passar- ne de tot color. Potser hauria d´haver parlat del "pantà" al qual fa esment l´autor de Palafrugell al seu darrer llibre ‘Fer- se totes les il·lusions possibles’, seria caure en el tòpic d´aquests dies. Tothom, a hores d´ara, ja ha llegit o sentit el que diu del pantà que era, i és, Espanya. Contrasta, i molt, amb la manipulació que ha sofert i sofrirà l´autor del ‘Quadern Gris’. A la llibreria, on solem tenir tota l´obra d´ell i de tot allò referent a l´Empordà, sempre vivim la mateixa contradicció, per part de coneguts, clients informats o, fins i tot, amics: "Com pot ser, el vostre avi a Can Mir tancat i aquí ho teniu tot d´aquest delator, d´aquest franquista?". Sempre se sol simplificar i fer demagògia, en una i altra direcció. La família materna d’un servidor és de Palafrugell i coneixem bé l´Empordanet i tot allò que envolta l´obra de Josep Pla. En una altra ocasió explicaré com de properes eren les famílies. Sempre contesto el mateix: No podia fer- se roig, d´esquerres o del que sigui quan hagué de sortir i deixar casa seva, el nostre escriptor. No podem ser sectaris, demagogs i manipuladors de la realitat, com ara mateix en aquest llibre fabulós i de gran interès però on ens vol fer creure l´autor i, de pas, allò que envolta aquesta publicació, aquests dies, que Pla era anticlerical. Repassin el moment de la seva mort i de qui es va fer envoltar aquest home complicat i contradictori, aquest irrepetible i gran autor.
La CNT de Palafrugell havia decidit, en assamblea, que ningú gosàs molestar ningú i menys cremar cap edifici religiós. Tanmateix, els bojos de sempre s´esvalotaren i tomant el blindatge de l´Església no en feren cas. Per tant, Pla mai podia haver canviat el seu tarannà polític en l’àmbit personal i familiar, i molt menys en un context tan bèstia i difícil com és una guerra civil.
Celebram, els afectats per l´obra de Pla, qualsevol publicació que surti. Qualsevol. I som com una família, aquí a Ciutat de Mallorca o allí on sigui. Som fàcils d´identificar igual que aquells que coneixem l´Empordà dels que no i és aquí on les llenegades són esteses i molt perilloses. Molts lletrats, o mal lletrats, nostres, n´escriuen i en diuen de grosses. L´anterior llibre ‘La vida lenta’, més telegramàtic, com un vi sense cos, passà una mica en silenci. En aquest últim s´han reunit uns textos volgudament, o no, cridaners pel context polític actual. Massa adient el contingut en un continent que vesteix aparadors a les llibreries en un moment políticament molt complicat.
Intenta, Josep Pla, i de pas els editors, donar un aire d´anticlericalisme d´amagatotis que és per xapar-se. L´anticlericalisme era i és a l´adn empordanès i a tot allò que envolta la història de Palafrugell, que fou la primera població de l´Estat que tingué, en el seu moment, cementiri civil. El mateix Dalí muntà el seu xou religiós i monàrquic per dur la contra al seu pare que, com a bon empordanès, seguia la tradició federal, republicana, maçònica i anticlerical. Ara, amb aquest llibre, que el recomano com tota l´obra sencera de l´autor, trobaran un Pla genuí al costat d´un autor volgudament impostat i intentant imitar tot allò que per tradició envoltava el seu poble i que ell i la guerra rebutjaren. Tan anticlerical és l´autor d’’El meu País’ com il·lustrat i revolucionari fou Villalonga a la Palma feixista. Ves quin cas! Podem gaudir, tots aquells que tenim interès en aquest geni de la literatura del s.XX a Europa, de qualsevol detall seu, però no havent bastat l´original català i llegint la versió castellana de Destino hem trobat l´únic punt d´inflexió anticlerical. Si us plau, en properes ocasions, tinguin un poc de respecte per un autor que hagués pogut ser premi Nobel en un món normalitzat! Ens han traduït "em faria creus..." per "me haría cruces" que, llegit aviadet, sí, pot tenir aquell puntet subversiu. Que s´ho facin mirar.
