‘Jumelage’

La resposta que els irreductibles sediciosos han donat a la fantasia de Sant Esteve de les Roures ha estat immediata i contundent, digna d’un poble alegre i combatiu, com deia aquell

El 28 de març d’enguany la Guàrdia Civil va enviar un dramàtic atestat al jutge Llarena on es relacionaven els suposats actes de violència que van patir les forces policials durant l’u d’octubre català. Un dels focus calents de la resistència, deia, era el poble de Sant Esteve de les Roures, on sembla que un energumen va clavar una puntada de peu a un agent caigut i, a més, va intentar arrabassar-li l’arma reglamentària. Tot plegat fóra molt escruixidor, si no fos que aquest municipi no té existència corpòria, i viu només en la imaginació febril dels seus redactors. Només? No pas: la resposta que els irreductibles sediciosos han donat a aquesta fantasia ha estat immediata i contundent, digna d’un poble alegre i combatiu, com deia aquell. D’aquesta fabulació burocràtica n’han sorgit, com si fossin xicoies després del desgel, centenars de perfils de Twitter que reprodueixen, fil per randa, les diferents tessel·les, associatives, institucionals i individuals,  que dibuixarien la imatge ideal d’una ciutat republicana, culta, activa i diversa. Hi ha cases de pepes i universitats, esbarts dansaires i clubs de petanca, casals gallecs, rapers i caramellaires i, naturalment, la secció local de Ciutadans, Vox i la Falange, perquè de tot n’hi ha, a la vinya del Senyor. Ha estat la resposta cívica i positiva al mite tenebrós i excloent de Tabàrnia. Potser valdria la pena que algun comú s’hi agermanés, com a mostra de solidaritat en temps difícils. Total, molts d’aquests ‘jumelages’ són igualment eteris i idealitzats...

Etiquetes