L’accés a l’alcohol dels menors d’edat

Que els joves s’emborratxin no és nou. Això no atenua la gravetat del tema, però la precocitat amb què es donen casos actualment és alarmant

El Miquel té 47 anys. La Montse, 46. L’Albert*, el seu fill, n’acaba de fer 15. Les passades vacances de Carnaval, una tarda d’aquelles que s’allarguen, l’Albert va arribar a casa amb un evident estat d’embriaguesa. El Miquel i la Montse, preocupats per la situació, van mirar de treure l’aigua clara sobre què havia passat aquell vespre i el per què l’Albert havia begut.

Aquell cap de setmana de celebracions de Carnestoltes el noi va sortir a fer un tomb amb la colla. Cap a les cinc de la tarda, dissabte, havia quedat per passejar per la zona de Casa Cristo i les Bons. Cada assistent tenia un repte: portar una ampolla d’alcohol. L’Albert la va comprar en un establiment d’Encamp, sense que ningú li demanés que acredités l’edat mínima. El 'botellón' va reunir fins a una vintena de joves i entre tots van aplegar més de 20 litres de cervesa i licors de graduació. La festa consistia en beure, riure, escoltar música i fer alguna bretolada sense sentit.

El Miquel i la Montse s’ocupen abastament de l’educació del seu fill. Però aquest cop alguna cosa va fallar. Què van fer malament? Possiblement res. Senzillament han estat víctimes d’un seguit de circumstàncies de l’entorn que cal reconduir abans no sigui massa tard. Anem a pams. Que els joves s’emborratxin no és nou. Això no atenua la gravetat del tema, però la precocitat amb què es donen casos actualment és alarmant. Segons els experts, les quantitats d’ingesta també han augmentat. I el més preocupant, l’accés a la beguda sembla que és relativament senzill en algun establiment.

El relat que em van explicar el Miquel i la Montse és revelador. Segurament hi ha nombrosos pares que en aquesta història s’hi veuen identificats. Progenitors, educadors i, en general, els actors socials que d’una manera o altra interactuen en la vida dels nostres fills hem d’assumir responsabilitats i posar fil a l’agulla. Més pedagogia, major supervisió parental, programes de conscienciació i iniciatives per dissuadir, més control en l’accés dels joves a les begudes amb alcohol, sancions... convé alinear tots els esforços per aturar un problema que, si no ens prenem seriosament i amb responsabilitat, d’aquí uns anys se’ns en pot anar de les mans.

*Els noms de Miquel, Montse i Albert han estat escollits a l’atzar per tal de respectar l’anonimat de la família.