L’acta

Un dels petits grans misteris de la nostra història, que de tan local és a la força universal, és a punt de resoldre’s. Ens referim a la data de l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell, document fundacional de la seu episcopal, brandat i citat a gogó per a sustentar tota mena d’estudis i datacions. Ha portat de corcoll diverses generacions d’estudiosos, des del seu primer editor, el bisbe Pèire de Marca al segle XVII, fins als joves historiadors d’avui, passant pels eruditíssims mossèn Pere Pujol i dom Cebrià Baraut. La incongruència entre la data que apareix al document -un respectabilíssim 819- i la impossibilitat que coincidissin en aquell any diversos dels seus protagonistes (bisbes, reis i comtes) ha obligat a fer uns exercicis de contorsionisme per fer-los encaixar a tots en una precària harmonia cronològica. Durant gairebé tot el segle XX, la data proposada era el 839, gràcies a què es va pensar en afegir dues ics a la data del document, una llicència poètica que, al darrer quart del segle, ja no colava. I d’aquí la necessitat de treure’n l’entrellat, perquè, entre d’altres coses, a l’Acta s’hi enumeren les sis parròquies històriques andorranes per primer cop. Doncs bé: per fi podrem dormir tranquils perquè sembla que s’ha resolt l’enigma, gràcies a la tasca, gairebé detectivesca, dels historiadors Carles Gascón i Oliver Vergés, que han fet una feina de formigueta creuant dades i informacions per obtenir una data plausible. Apuntin: entre 1016 i 1024, per obra i gràcia del bisbe (en aquell moment encara no sant) Ermengol, que necessitava un document d’autoritat (i a fe de Déu que aquest en té) per defensar els límits del seu bisbat, qüestionats per la competència feudal. Falsificació? Potser sí, però ben intencionada. En qualsevol cas, fa temps que ha prescrit, i el document, que guarda gelosament mossèn Benigne a les voltes de l’arxiu capitular de la Seu, estrena nova (i esperem que definitiva, però mai no se sap) data.