L’aixeta dels euros

L’especulació irresponsable d’aquest grapat d’espavilats ha desembocat en una crisi que ens podíem haver estalviat.

Finalment ha petat. L’especulació que alguns oportunistes han fet amb els euros andorrans s’ha desbocat. Multiplicar per 240 vegades la inversió és un bon negoci. O el que és el mateix, que per un estoig amb un valor nominal de 3,88 euros s’arribin a pagar fins a 938,77 euros a l’eBay és com jugar a la loteria sabent el número que tocarà. Una ganga només a l’abast de les ments més privilegiades.

Els professionals de la numismàtica i el col·leccionisme han posat el crit al cel. Tenen previst actuar en un triple sentit. Per començar, una demanda internacional contra el Govern d’Andorra davant del Banc Central Europeu. La demanda en qüestió s’està cuinant en bufets d’advocats de França, Bèlgica, Alemanya i Espanya. A continuació, una cascada de demandes particulars per danys i perjudicis contra el mateix Govern i, segons sembla, contra els especuladors aficionats que feien l’estraperlo a peu de carrer i via internet. I finalment, la constitució d’una plataforma que ja està recollint firmes per demanar que Andorra deixi d’encunyar euros o bé se sotmeti a l’arbitri d’un organisme supraestatal.  

Si tot plegat evoluciona, una vegada més pagaran justos per pecadors. L’especulació irresponsable d’aquest grapat d’espavilats ha desembocat en una crisi que ens podíem haver estalviat.