L'any de la igualtat

Escola Valenciana proposa un repte que és d'una lògica incontestable

La gran quantitat de greuges que pateix la llengua catalana en molts àmbits requereix que, si volem avançar cap a la normalització i la igualtat, apliquem discriminació positiva. He tingut ocasió de parlar-ne més d'una vegada. Com que al pati i davant la televisió la majoria d'inputs dels infants i joves són en castellà, de mitjana, s'opta per compensar això oferint un sistema educatiu amb el català com a única llengua vehicular. Ara amb incursions d'anglès.

Però la situació de la llengua en termes legals no és ni molt menys comparable a tots els territoris. Ho és menys del que sembla. Andorra és un cas especial perquè només la llengua catalana està emparada per la llei, tot i que llavors la realitat del carrer sigui una altra... Aquest és un tema que ens hem de fer mirar, òbviament. Però al que més preocupa és que el segon territori amb més parlants, el País Valencià, la llengua està completament desemparada. Només hi ha una llei que en certa manera promulgui molt tímidament la normalització lingüística, la Llei d'ús i ensenyament del valencià (LUEV). És un text que, 33 anys després d'haver-se aprovat, no s'ha acabat de desplegar i que només ha influït a l'escola i sense gens pretensions. Només cal veure les dades, que indiquen que 100.000 famílies escolaritzarien els fills en valencià si tinguessin l'opció. Per tant, el govern incompleix un dret fonamental a 100.000 famílies, que ho viuen amb resignació.

Vista la indefinició i el campi qui pugui que és la regulació lingüística a les comarques meridionals del domini lingüístic, una vegada més l'entitat Escola Valenciana ha posat el que toca sobre la taula i ha marcat com a objectiu del 2017 la igualtat lingüística. Demana una cosa tan senzilla com que, ara que políticament al País Valencià els astres estan alineats, les Corts promulguin una llei d'igualtat lingüística. L'objectiu, fer valdre en la mateixa mesura els drets dels valencianoparlants i dels castellanoparlants. Consideren que aquest text hauria de complementar la LUEV i dotar els funcionaris dels coneixements suficients de valencià perquè l'administració pugui servir sempre que calgui els ciutadans en la seva llengua pròpia. És una cosa ben senzilla però que avui encara no passa. I heus aquí la prova bàsica del grau d'oficialitat d'una llengua: la possibilitat que la teva administració t'atengui en aquest idioma.
Per tant, declarant el 2017 com l'Any de la igualtat lingüística, Escola Valenciana proposa un repte que és d'una lògica incontestable, malauradament encara revolucionari als ulls d'alguns i majúscul pels fruits i el canvi de xip que hauria de comportar. I alerta, que tan sols parlem d'igualtat, una cosa que, malgrat tots aquests anys de democràcia, cap govern valencià ha estat capaç de proposar..! Potser és hora de fer els deures, no?