Les enquestes electorals (aquestes eines d'anàlisi que acaben sent utilitzades com a instruments partidistes) es poden equivocar, i s'equivoquen, però quan repeteixen alguns dels seus resultats malgrat que siguin fetes per diferents empreses, universos i metodologies, és que indiquen una tendència que més o menys s'ha de reflectir a les urnes. Més o menys, evidentment. Amb independència de la cuina que fa cada enquestadora, i que és necessària per anar més enllà del vot directe, i amb totes les necessàries prevencions a què obliguen els sonats fracassos del més recent passat, podem assegurar que existeix la més gran escletxa generacional en intenció de vot des de la mort del dictador. El PP, que segons les actuals anàlisis serà el partit més votat, o el segon a molt poca distància (això darrer sembla més esperança que previsió), només és l'opció majoritària entre els majors de 60 anys. Com passà en el referèndum a Escòcia, els més grans decideixen el futur de tots, inclosa la població activa. No pot ser una crítica, però sí una dada a tenir en compte a l'hora de promoure la participació entre la joventut. Potser, entre tanta proclama de canvi i d'exigència de reforma radical, la del fet que els més vells no siguin els que continuïn decidint el futur, com sempre han (hem) fet, és la més agosarada. Els que, des de la joventut més decebuda, menystenen el sistema perquè no els representa haurien d'aplicar-se aquesta argumentació. Si volen, és clar.
