Opinió 07/04/2015

Lent i furiós

La carretera d’Andorra a Tolosa de Llenguadoc passa dels talls per la neu a una desviació per l’interior de Luzenac a causa d’una esllavissada en un capítol més dels problemes que pateix l’eix viari

i
Bru Noya
2 min

Podem saber com s’ho han fet per ressuscitar Paul Walker a ‘Furious 7’ però no quan trigarem d’Andorra a Tolosa de Llenguadoc per la RN20. El pronòstic és més incert que el dels partits de la lliga russa que figuren a la quiniela d’aquesta jornada intersetmanal, i si el recorregut fos un film el títol seria ‘Lent i furiós’.

Això sempre i quan la carretera estigui oberta. Perquè a causa de la neu, d’esllavissades, d’accidents, incendis forestals, accidents, atropellaments d’óssos, proves ciclistes, manifestacions d’agricultors o de qualsevol altre incidència pot ser que la trobem tancada. Ara mateix, l’esfondrament d’un talús a Luzenac obliga a fer una desviació pel centre de la població. No és un trajecte, és un via crucis amb camions, caravanes, ciclistes, els controls de la policia mòbil i les travesses d’Acs-dels-Tèrmes i de Tarascó. I si el viatger sobreviu a tot això l’espera el setè cercle de l’infern, guardat pel Minotaure i dividit en dos anells: el perifèric interior i l’exterior de Tolosa on fas més cues que una seguidora de Justin Bieber.

El govern francès fa anys que promet reformes a la zona de l’Arièja però l’agenda dels treballs és més secreta que el programa espacial de l’antiga Unió Soviètica. De tant en tant tapen algun forat, però mentre arriben les desitjades millores la carretera és com el nen de ‘Los otros’, un mort que no sap que ho és. No serveix de res haver estudiat física quàntica, haver aconseguit posar tota la roba d’una setmana en una maleta de mà de Ryanair o haver muntat, almenys, un moble d’Ikea: la RN20 no fa distincions. És com un déu de l’Amèrica precolombina al que se li han d’oferir sacrificis en forma d’automobilistes.

Tenim la certesa que hi ha un oceà soterrani a les aurores de Ganimedes però som incapaços de posar data a l’obertura de la variant d’Acs-dels-Tèrmes i això que ja fa anys i panys que està acabada. De fet tot el que sé de música clàssica ho he après trucant als diversos serveis estatals, regionals i departamentals francesos. Entre 'Per a Elisa' de Beethoven i els 'Concerts de Brandendurg' em vaig assabentar que ara estan molt ocupats debatent sobre la supressió dels plataners al costat de les carreteres. Els culpen dels accidents. A la RN20 n’hi ha pocs. Per sort. En cas contrari hauríem de patir talls intermitents de trànsit per poda, pol·linització i risc d’al·lèrgies.

stats