L'estació, molt bé, però no n'hi ha prou

Tenim nova estació d'autobusos, i està molt bé, és evident que és un avenç significatiu, una instal·lació difícil d'imaginar uns anys enrere. Segur que qualsevol que la faci servir hi trobarà molts punts forts com per sentir-se'n orgullós, però encara queda molt de camí per recórrer perquè la cultura del transport públic es quedi per no marxar. De moment, estem molt lluny, desgraciadament.

Quan només feia una setmana que l'estació estava en funcionament, les companyies que operen el trajecte entre Escaldes-Engordany i la Seu d'Urgell van decidir que no hi tornarien a posar els peus, tot i l'oposició del Govern i d'alguns cònsols, amb vehemència infructuosa inclosa. L'executiu va dir que ho revisaria al juliol, però de moment no n'hem sabut res més.

Aquest és un dels exemples clars que hem fet un pas endavant, sí, però no ens ho acabem de creure. Si fem una estació d'autobusos és perquè totes –TOTES– les línies internacionals arribin i marxin d'aquesta instal·lació, o com a mínim que hi tinguin parada, amb l'objectiu que esdevingui un centre neuràlgic on tothom que vulgui desplaçar-se per dins i fora d'Andorra hi hagi de passar perquè allà hi trobi tota l'oferta.

A més, és necessari ampliar les destinacions, perquè ara com ara bàsicament hi ha Barcelona, Lleida i poca cosa més. I no ens ho acabem de creure tampoc perquè és imprescindible que des de l'estació hi arribin i surtin totes les línies nacionals, així com que hi hagi un espai com cal pels taxis, a la vista dels viatgers que arriben, i també una zona habilitada per a les persones que venen a buscar-los.

Així les coses, si continuem amb sortides que ningú sap on són –com és el cas de la línia de la Seu o les nacionals–, perquè no hi ha cap cartell informatiu enlloc, unes parades i uns horaris que busca'ls perquè no els trobaràs, seguirem sent un país de segona categoria pel que fa al transport. Si tant ens creiem això de la inversió estrangera, la innovació, el turisme i no sé què més, en transport públic hem d'estar al dia i, si pot ser, fins i tot pioners. De fet, només cal que fem el que fan els altres, amb això n'hi hauria prou. Però ni això, no hi ha manera, no n'aprenem, estem encorats en el passat, sense remei. Potser és perquè alguns que manen no han agafat en sa vida un autobús ni res que se li assembli, i sempre van amb el cotxe enganxat al cul. I també, cal dir-ho, més d'un empresari del transport sembla tenir poques llums per fer avançar el seu propi negoci.