Quatre dades: el preu del lloguer a Palma s’ha incrementat un 40% en els tres darrers anys. Els llogaters de les Illes, especialment els més joves i els nouvinguts, tenen greus problemes per accedir-hi (85% del salari d’un jove es destina a pagar el lloguer). El 40% de les compres de pisos les fan estrangers del primer món (Unió Europea, EUA, etc.). Finalment, l’oferta d’habitatge públic a la nostra estimada ciutat no supera l’1% del total. Un drama.
Aquest no és un fenomen local. Lisboa, París i Roma han experimentat creixements del lloguer similars en els darrers anys. I és que això és una tendència global. Recordem que Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Saragossa han vist augmentar el preu –als barris de moda– fins al 20% en un any! Una bogeria.
Mentrestant, se’ns oblida que l’article 47 de la Constitució espanyola afirma que “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació”. On són tots els autoproclamats 'constitucionalistes' del PP-Ciudadanos per defensar aquest dret?
Hem de tenir clar que l’Ajuntament de la nostra ciutat no pot canviar d’arrel tendències econòmiques mundials que afecten els països turístics com el nostre. No disposa ni dels recursos ni de les competències. Malgrat tot, tampoc podem resignar-nos-hi. I en aquest sentit s’ha de reconèixer que l’equip del batle Noguera es va comprometre des del primer moment de manera clara en favor del dret a un habitatge digne per als ciutadans. I no ha deixat de prendre mesures dins les seves competències i possibilitats per aconseguir fer valer aquest dret.
Cort va posar en marxa, just les primeres setmanes després de prendre possessió l'actual govern municipal, l’Oficina Antidesnonaments, una proposta innovadora a escala estatal que ha estat capaç d’evitar més d'un milenar de drames familiars. Una feina excel·lent.
Així mateix s'han augmentat les ajudes econòmiques als llogaters i s’han posat en marxa potents programes municipals de captació d’habitatges, incrementant les garanties (per impagaments, desperfectes, etc.) als propietaris que volen llogar ca seva. Aquestes iniciatives, de pressuposts importants, faciliten a milenars de ciutadans uns lloguers un poc més assequibles.
D’igual forma, en les darreres dues legislatures no s’havia iniciat cap construcció de parc públic d’habitatge. Ara es recupera aquesta mesura amb la construcció d’un centenar d'habitatges protegits. Del tot insuficient, clar. Però ja caminam en la direcció correcta després d'anys i anys de total inactivitat.
La darrera acció de l’equip de govern municipal ha tingut un ressò internacional: la prohibició de l’Ajuntament de les estances turístiques en habitatges plurifamiliars ha fet la volta al món. És una iniciativa valenta i decidida que cerca conciliar els interessos del turista i el resident i augmentar l’oferta d’habitatge al mercat, intentant facilitar-ne així l'abaratiment.
De la mateixa manera, el nou Pla General d’Ordenació Urbana que s’aprovarà en un futur proper cerca facilitar l’augment de l’oferta de pisos socials amb un objectiu clar a mitjan termini: un 10% d’oferta de llars públiques de lloguer.
En definitiva, Cort ha realitzat una tasca frenètica en els darrers dos anys i mig. Un govern de la gent compromès a fer de Palma una ciutat més amable i més habitable.
Està clar que no aconseguirem d’un dia per un altre que els preus del lloguer baixin dràsticament, però és inqüestionable que l'Ajuntament ha prioritzat en aquesta legislatura polítiques en favor de l'accés a l'habitatge que han estat valentes i pioneres a tot l'Estat. Ara queda continuar avançant i aprofundint en totes aquestes línies de feina per fer possible que l'habitatge torni a ser un dret i deixi de ser el privilegi en què s'ha convertit actualment per a molts joves, treballadors i famílies de Palma.
