Liberals

Certament que Liberals d’Andorra és un partit que si no va desaparèixer en el seu dia va ser fonamentalment perquè hi havia un deute econòmic que ningú va voler assumir. A aquest fet hi va ajudar l’existència d’un grup de joves que no estaven d’acord a liquidar-lo, ni tampoc amb els pactes que s’havien elaborat per crear DA -tot i que membres del PLA d’aleshores van concórrer a les llistes taronges-. I finalment també s’hi sumà la perseverança d’alguns “històrics” que mantenien els seus feus territorials i no se’n fiaven, ni se'n fien, de Toni Martí. Mantenien tots ells orgullosos que la seva ideologia era i seria sempre la liberal.

Però les sigles que el 2009 eren un llast per fer política -recordem que ja aleshores es va iniciar una operació de maquillatge amb la Coalició Reformista liderada per Joan Gabriel cercant aliances fora de la ideologia liberal amb polítics com Ladislau Baró o Conxita Mora- ara tornen a ressorgir, no sé si amb suficient força, però sí aparentment amb suficients garanties per plantar cara i, potser, obtenir un resultat electoral digne.

Recordo que després del famós congrés del PLA a la tardor del 2011 amb una assistència escassa, molt migrada, i en el qual s’havia de dissoldre el partit però que al final es va nomenar una junta per continuar-lo gestionant, jo mateix vaig escriure un Foc i lloc al Diari d’Andorra opinant que el PLA ja formava part del passat i continuava dient literalment “encara que hi hagi qui cregui que poden continuar sent un recer segur per qui vulgui tornar a esmolar l’eina”.

Doncs bé, resulta que sí, que hi ha hagut un grup de gent que durant aquests anys l’ha mantingut viu, que li ha rentat la cara amb noves sigles, que s’ha anat posicionant en els diferents temes de país i que l’ha posat a punt per al moment necessari que calgués estar en condicions a la línia de sortida.

I fins aquí hem arribat en aquests moments. Els que consideràvem -m’atreviria a dir que una majoria- que el PLA formava part del passat, veiem com ara torna a estar en el present. Molt probablement els Liberals d’Andorra han recuperat part d’aquells que van creure en DA i els ha decebut, o aquells que buscaven alguna compensació i no l’han trobada, o aquells que senzillament consideraven que DA era l’única opció per fer caure el govern de Bartumeu. També han deixat la hivernació i han tornat amb presència els barons històrics, però deixant el protagonisme per als joves. Un d’aquests barons, precisament, em deia: “ves què hi farem, aquest joves… deixa que es diverteixin els xicots”. I mentre m’ho deia, als ulls se li veia aquella espurna d’esperança que els “xicots”, divertint-se divertint-se, acabessin sortint-se’n.

Però què vol dir un resultat digne? Es fa difícil ser taxatiu en les afirmacions quan encara estem probablement a 20 dies vista de la presentació de les candidatures. El sol fet de presentar-se ja té un mèrit i obtenir representació encara més. I si a sobre li fan perdre la majoria a Toni Martí, segurament hauran assolit l’èxit somiat, encara que ells no arribin a governar.

Com sempre el territori mana: els moviments a parròquies amb la irreductible UL al capdavant, les aliances a què obliga el sistema electoral -ai el sistema i la seva perversió!- i el retorn de determinades persones a primera línia o treballant pel darrera afavorint pactes, fa preveure almenys un mes de gener molt actiu en la conxorxa política.

Quan finalment d’aquí pocs dies -els més intensos en el calendari polític andorrà- veurem els noms a la llista nacional dels Liberals i la quantitat de llistes parroquials presentades amb els seus candidats, podrem intuir amb una mica més de claredat el pa que s’hi donarà el dia dels comicis. Fins aleshores, tot seran especulacions.

Perquè és sens dubte el Liberal el partit que possiblement li causa més maldecaps a Toni Martí, perquè li pot provocar una gran fuga de vot, i per això sempre ha estat tan dur en declaracions en contra d'ells. Cal tenir present que DA, tot i no saber quina ideologia té perquè així ho ha volgut des del principi per poder arreplegar-ho tot, en la gestió ha demostrat que la gent que la forma majoritàriament se sent ben còmoda en el liberalisme. Per això, la llàstima seria que tot plegat prestés a confusió a l’electorat i es creés el miratge de creure que Toni Martí i DA se situen en l’espectre progressista del país. Res més lluny de la realitat.