Opinió 17/08/2018

Lluitar gràcies a Eurovisió

No donaran audiència a un festival que se celebra a Jerusalem, organitzat per un país que encara assassina palestins pel sol fet de ser-ho

i
Pau Riera Dejuan
2 min

En Jordi i la Laia estan confosos. De fet viuen immersos en el desconcert des que Netta Barzilai va alçar-se contra tot pronòstic com a vencedora de l'última edició d'Eurovisió. Des d'aquell dia les contradiccions els corquen interiorment. Saben que els fan ser qui són, i que si no, serien dogmàtics. Però comencen a pensar que el seu orgull i els principis no poden superar la situació.

Ambdós són de fortes conviccions internacionalistes. Al barri són coneguts pel seu activisme, i com a tals, defensen la llibertat de Palestina enfront de la barbàrie israeliana. Durant els minuts de la votació la seva angoixa va anar augmentant en veure que la representant d'Israel no només no punxava, sinó que es mantenia en les primeres posicions. La lletra de la seva cançó, composta pel ja veterà eurovisiu Doron Medalie, és teòricament feminista i un cant de defensa i suport a totes les persones discriminades pel seu aspecte.

Alhora però, contents amb el missatge, també sabien que Barzilai havia format part de l'exèrcit israelià en l'ofensiva del 2014 que va provocar més de 400 morts a la franja de Gaza. No tenint-ne prou amb una situació en què havien de posicionar-se per voluntat personal i per coherència militant, en Jordi i la Laia, van haver de llegir que el pròxim certamen se celebraria a Jerusalem, ciutat que els Estats Units, gràcies a Donald Trump, ja considera capital en traslladar-hi l'ambaixada.

Ahir, però, van conèixer una notícia que possiblement ha fet caure la balança definitivament. L'any que ve no miraran el festival d'Eurovisió. El primer que es perdran des que tenen memòria. S'ha descobert que un multimilionari israelià, Sylvan Adams, ha donat un milió d'euros a l'organització perquè el concurs sigui un èxit i ajudi a millorar la imatge del país al món. Ell va ser també un dels artífexs que el Giro d'Itàlia d'enguany tingués tres etapes en territori israelià.

En Jordi i la Laia han acceptat que ser eurofans té uns límits, i un d'aquests és tancar els ulls davant la realitat palestina. No donaran audiència a un festival que se celebra a Jerusalem, organitzat per un país que encara assassina palestins pel sol fet de ser-ho. Els dos han decidit, a més, aconseguir temps entre les diferents lluites diàries, i faran campanya perquè el màxim de gent que puguin se sumi al seu boicot. De moment ja han rebut els primers comentaris esperats. Els titllen de ser massa sensibles i no saber separar el festival del que passa a Palestina. Ja preveien aquestes reaccions, però en Jordi i la Laia ja no estan confosos, sinó que han reunit noves forces per lluitar gràcies a Eurovisió.

stats