BLOG GASTRONÒMIC

Llums i ombres de la Ruta de la Tapa

Tenia moltíssimes ganes de fer aquesta ruta però l'experiència no va ser l'esperada

Vagi per endavant l'apunt positiu. A casa nostra tenim certs personatges que es queixen sempre i de tot. No m'agradaria que em col·loquéssiu en aquest grup, per tant, comencem per l'apunt positiu.

La Ruta de la Tapa em sembla una proposta genial i espero que la poguem repetir durant molt de temps. És atractiva i va de la mà d'un soci molt potent. Estrella Damm i el blog Grastronosfera són dos altaveus potents per a la iniciativa i per a Andorra. Però precisament per això, també he d'explicar que la meva experiència a l'Andorra de Tapes no va ser gaire satisfactòria. Crec que la idea és genial, però tenim molt marge de millora.

Divendres, 21.30 hores. Surto amb un amic. Objectiu, voltar pel Jambo i aprofitar per sopar a la Ruta de la Tapa. Primera parada, 15 minuts per fer una canya i una tapa. No començàvem especialment àgils. A partir d'aquí, el temps d'espera que ens trobàvem rondava entre els 20' i la mitja hora. Per una tapa!!! Finalment, en un dels locals ens prometen que no ens faran esperar. Aquí el problema va ser un altre. Quan va arribar la tapa, com diuen en castellà, "cualquier parecido con la realidad es pura coincidencia". 'Fail'.

Primera conclusió: crec que la majoria dels restauradors, tot i haver-se esforçat, no van saber gestionar el tema. Hi havia la gent que es podia esperar. No més. No estàvem desbordats per riuades de persones humanes lluitant a cops de colze. Tot i la publicitat que es va fer a mitjans catalans (bravo), no vaig detectar presència de gaires turistes, però no ens podem permetre que algú que vingui de Barcelona atret per aquesta iniciativa es trobi amb aquest panorama. Això ho apuntem a la llista de millores per a l'any vinent.

La nit gastronòmica no va acabar aquí. Desesperats, vam decidir deixar la Ruta de la Tapa i anar a fer un frankfurt. Estàvem en 'Defcon' 5 de gana. Doncs no havien tocat dos quarts d'onze i vam arribar a un local cèntric, dels de tota la vida.

  • - "Què farem?", ens va dir l'amo.
  • - "Volem sopar uns entrepans". Vam contestar, tan afamats com esperançats.
  • - "Hem tancat la cuina"

Hem tancat la cuina?!!! Amb el barri ple de gent? Homeeeee! Així no anem enlloc. Al seu darrer article, el Marc Ballestà reclama una oferta gastronòmica que situï Andorra a l'elit culinària. Comparteixo amb ell aquest desig, tot i que el tema no és senzill. Però, més enllà de les estrelles Michelin, per ser una destinació de referència, aquestes petites coses també sumen. No podem fallar en oportunitats mediàtiques com la Ruta de la Tapa, i hem de tenir clara la vocació de servei al client.

No vull generalitzar. Ni en una cosa, ni en l'altra. En la majoria dels meus articles explico coses positives del món gastronòmic de casa nostra. Gràcies a déu n'hi ha moltes, però aquest cop ha tocat parlar de coses per millorar basant-me en una experiència particular. Espero no caure en el grup dels "Em queixo sempre i per tot" i que la reflexió sigui constructiva.

Com?

Que com va acabar la nit?

Molt bé. Va aconseguir sopar. I el menú Mc Chicken amb patates està ben bo quan tens gana :-)