L’olor de la llimona

Ganivets volant, franctiradors i indígenes amb sarbatanes i dards impregnats de curare. La campanya de les eleccions generals Andorra 2015 no ha fet més que començar i a les xarxes socials es reparteix llenya com Rocky Balboa contra Iván Drago. Pel WhatsApp circulen 'memes', pel correu electrònic cançons satíriques i pel Twitter i els comentaris dels internautes als diaris, atacs personals i acusacions d’apropiacions d’idees i còpies de programes. Això promet.

Potser arribarem al nivell de l’òpera 'Le grand macabre' de György Ligeti en què dos polítics (els ministres Blanc i Negre), que representen l’absurditat de la vida, es passen un grapat de minuts insultant-se en estricte ordre alfabètic. D’acord que hi ha moltes candidatures, massa en joc i un bon nombre d’electors empipats del tipus formiga 'camponotus saundersi', que quan se sent amenaçada explota literalment. Però d’aquí a fer de la campanya un episodi de 'Joc de trons' hi ha un bon tros.

És cert que les filtracions, les enquestes de la senyoreta Pepis en què el 60% dels preguntats no sabien encara a qui votar i que una propaganda electoral --cartells i espots-- amb menys imaginació que la lletra d’una cançó de reggaeton no ajuden. Per això cal que els candidats es dediquin a explicar les coses amb claredat en comptes d’enfosquir els conceptes. I que ho facin bé, amb un esforç de dicció quan hagin de parlar, i també de comprensió lectora, que sàpiguen descodificar les lletres i les xifres, associar-les a un so i que siguin capaços de desxifrar l'escrit que els posin els assessors al davant.

És fonamental perquè sinó pot passar com amb Mariló Montero, en un programa matinal de TVE1, que va transformar el fet que la citronel·la redueix el creixement cel·lular gràcies a la interacció amb l'OR1A2 regulant la p38MAPKa en un: “olorar una llimona pot prevenir el càncer”.