Opinió 27/04/2016

L’optimista

Es venen molts llibres. Se’n llegiran alguns, segur, i això servirà per renovar el prestigi que la lectura té entre la ciutadania, gràcies a l’impuls de segles de tradició, en què l’únic accés a la cultura era via llibre

i
Albert Villaró
1 min

Dissabte, Sant Jordi va fer bo. Sí, va ploure una mica a la tarda, però què voleu: és la primavera. Sí, és una festa molt bonica, el triomf de la societat civil, els carrers estan plens de llibres i de roses, els enamorats, etcètera. Els suplements dels diaris fan un esforç i parlen de llibres, ni que sigui un cop l’any. Les ràdios, igual: sobta l’interès que, tot d’una, tenen per la literatura. Els meteoròlegs la van encertar, amb uns pronòstics calibrats i gens alarmistes.

I es va acabar el dia i, vés per on, vam viure un dia de Sant Jordi més, una diada memorable, l’enveja del món, una festa que, si no existís, s’hauria d’inventar amb caràcter d’urgència. Els llibreters van fer el calaix de l’any, els floristes déu n’hi do. Ningú es va queixar per la presència de 'youtubers' o de 'vaquerizos' entre les patums de la literatura local.

La realitat és que és un gran dia per a la cultura. Es venen molts llibres. Se’n llegiran alguns, segur, i això servirà per renovar el prestigi que la lectura té entre la ciutadania, gràcies a l’impuls de segles de tradició, en què l’únic accés a la cultura era via llibre. Això, essencialment, és immutable, i no es preveu que canviï. I és bonic veure a les parades piles de llibres en català, cosa que ens fa pensar que, mica a mica, es va recuperant el terreny perdut. Els llibres de la tribu. Però ens agrada viure instal·lats en la il·lusió, ni que sigui un dia l’any.

stats