Amb el vídeo 'Reparem, reconstruïm, renaixem', la Generalitat Valenciana s'ha proposat reeixir un orgull de poble que creuen amenaçat. En l'enregistrament, de poc més de minut i mig, es reivindica que “l’orgull de ser valencians no necessita ciment, naix directament de la nostra terra”, enmig d'imatges que contraposen les grans obres, que amb megalomania els dirigents populars alçaren els darrers anys, amb les del treball ben fet al camp i a la indústria. Posen en valor el paisatge i el paisanatge del País Valencià, amb manifestacions esportives i lúdiques, que són "la nostra passió de ser valencians". El vídeo fa olor de tarongina i de pólvora però, també, de suor i de net. Els promotors ho tenen clar: són un país amb molts trets característics, positius i esperançadors, mentre que la imatgeria col·lectiva ha quedat esporuguida rere deutes pressupostaris, grans obres sense funció i corrupció generalitzada dels seus antics governants. Us sona? A mi, sí. Cert que a les Balears hi podríem afegir la conversió del nostre territori en parc temàtic descontrolat i la sensació que els habitants som part de l'immens decorat, on els espectadors-visitants gaudeixen d'absoluta prioritat. Com els valencians, podríem fer un llistat de greuges capaç d'omplir un documental i no solament un vídeo de minut i mig, en el qual abocaríem tot allò que ens ha fet minvar, any rere any, l'autoestima. No sé si la iniciativa de la Generalitat servirà per augmentar-la als valencians. Del que estic segur és que a la resta ens posa un mirall al davant, i no ens agradam. Qued pensant a veure si és veritat que, com diuen, "després de la tempesta no ve la calma, ve la festa". Si fos així, ja n'hauríem de gaudir; perquè de tempestes ja n'hem tingudes massa.
