AMB ÈMFASI

'Luz perfecta' de Marcello Fois

Assistim al final d’una nissaga. Han passat quasi 150 anys des que aquell primer Chironi rep la gràcia d’un ofici que li atorga dignitat i farà rics els seus, nomes rics, cap altra alegria. Les morts violentes i fora de temps hi són una constant… Tenim la filla Marianna.

…“a quién había tocado el atributo de sobrevivir…” pàg. 117.

Excepcionalment, com el seu pare, mor havent arribat a la vellesa, havent de suportar una vegada més un altre final inquietant, una desaparició que no és mort del darrer Chironi, fill d’un nebot estimat, un infant orfe que va viure el privilegi de conèixer el besavi. Amb el darrer alè Mariana escriu unes voluntats, amb les quals s’entesta a fer que la fortuna dels Chironi vagi a parar a l’hereu vertader, aquell a qui van posar un altre nom en néixer, però que ella sabia des que va ser engendrat que era un dels seus.

Malentesos de joventut, amics que no saben distingir els seus sentiments, que s’aferren a allò convencional que els durà al dolor, a la falta de plenitud; la trista vida de Domenico, que mai no té un lloc al món, no va arribar a saber fer de fill… com havia de sortir-se’n per fer de marit i “pare”...

En aquest final de la nissaga, ens situem a partir dels anys 70, una manera de fer negocis diferent, hi ha conceptes nous, homes que arriben a assolir poder, malgrat la seva formació deficitària, la qual cosa demostra la inutilitat de certs sistemes educatius, són astuts i això els salva, no havien accedit a coneixements de matemàtiques però saben fer números amb rapidesa i precisió, no havien estudiat llenguatge però es fan entendre i sempre se'n surten bé… Mimmiu sabia que ell havia rebut aquesta gràcia excepcional, n'és conscient, per això fa que el seu fill accedeixi a una formació, la millor que li pugui donar; la seva sort no es repetirà.

El món viu canvis profunds: …“se estaba llegando a la edad de oro de los astutos” pàg. 315.

Notaris, dipositaris de “secrets” que entren en política; malgrat viure períodes de reclusió a la presó, res els fa caure del pedestal.

El llinatge es dilueix, el darrer Chironi, segueix una vocació inequívoca i es fa capellà, l’any 1994 ingressa al seminari, el futur queda decidit… Aquell que li ha fet de pare, sempre absent, sempre al marge tampoc entén aquesta decisió.

Reflexions que són universals, que ens ajuden a aprofundir en la nostra història. Marcello Fois (1960), un autor que una vegada més recomanem amb tota seguretat.

FITXA DEL LLIBRE

'Luz perfecta: Trilogía de los Chironi III'

Marcello Fois

Traducció de Francisco Àlvarez

Hoja de lata

360 pàg.

21,90 €