L’estultícia d’un 'videoblogger' amb massa seguidors ha generat la primera acció contundent de Toni Noguera com a nou batle de Palma. En aquestes altures de la pel·lícula, el drama és que hàgim d’aclarir a la Meseta la diferència entre una illa i una ciutat, entre el tot i la part, però la pedagogia esdevé necessària amb els espanyols, i s’ha de començar pels conceptes bàsics.
No vaig votar Noguera (en realitat, no vaig votar ningú a les darreres municipals), però reconec que en una setmana (a veure si desactivam la idea que en aquesta secció hi ha qualque mena de mania persecutòria) ha dit més coses interessants que José Hila en dos anys. Ara ha de traduir en acció la paraula i només té mig mandat per fer-ho.
Per tancar el capítol setmanal dedicat a MÉS, hauríem de parlar del vídeo protagonitzat per Pilar Carbonell en què parla sobre el lloguer turístic, però aquesta setmana no estam d’humor per dedicar-nos a la comèdia.
Tornem a Espanya. Si a Madrid no distingeixen entre Palma i Mallorca, o entre un zero i la lletra ‘o’, és normal que el PP d’allà tampoc no entengui la diferència entre Podem i MÉS. Els ‘populars’ del Senat han fet la llista dels polítics de les Illes que hauran de desfilar per la cambra per contar que els contractes menors de la discòrdia no van servir per finançar cap campanya, bàsicament perquè es van signar més tard. Quan el grup conservador inclou Barceló, Vidal i companyia al catàleg de càrrecs públics de Podem, demostren que per a ells les Illes són poca cosa més que un territori governat per una tropa cada quatre anys i domesticat per atreure turistes i enviar les divises a la capital.
Susana Mora és la nova presidenta de Menorca. Substitueix una altra dona, Maite Salord, que ha fet les coses bé. Viviana de Sans és la presidenta en funcions del Consell d’Eivissa i el Govern continua sent el primer de la història amb més dones que homes. Per ventura qualque cosa està canviant en la política, i en aquest sentit a millor.
Per oblidar que el Consell de Mallorca executarà un desdoblament que sembla una autopista i que s’ha gastat 9.000 euros en una enquesta que teòricament legitima el projecte, em refugii en el cinema.
D’aquí a uns anys valorarem el miracle que està fent Jaume Ripoll amb Filmin i amb l’Atlàntida Film Fest. De moment, llancem a l’aire uns quants títols imprescindibles d’aquesta darrera edició. 'The Seasons in Quincy' és una semblança en quatre parts, quatre tons i textures, sobre un dels pensadors contemporanis més lúcids. John Berger parla del seu pare, del present, del futur, de política, de la societat... i amb cada reflexió, una lliçó. I, a més, hi surt (i codirigeix) Tilda Swinton, la dona més bella del món. 'Foreign body' ha estat una sorpresa rotunda. Sensible, impactant, atrevida, dura. Amb Hiam Abbas, una de les millors actrius del moment. Més dura encara, la romanesa 'Illegitimate', sobre un dels darrers tabús que queden. Una meravella. I acabam amb la catalana 'Júlia Ist', qualque cosa més que una pel·lícula generacional. Totes es poden veure encara en el portal.
Al març recomanàvem en aquesta secció l’exposició de Ramon Casas al CaixaFòrum de Madrid. La modernitat anhelada arriba ara a Palma. Cartells, llenços, poesia suggestiva en colors amb regust de Sorolla o Toulouse-Lautrec. Imprescindible. Fins al 22 d’octubre.
PS. Sóller lleva la creu franquista que corona el monument dels caiguts i el vicepresident del Consell, Francesc Miralles, assegura que quan arribi el moment de decidir si protegeixen o no la Feixina, seran valents. Hi ha llum.
