M'agrada el Nadal

En realitat, m'encanta el Nadal! I així mateix ho vaig publicar ahir al mur de Facebook del programa 'Becaris' de Ràdio Nacional d'Andorra. El Xavi Albert i la Meri Picart, directors i conductors del magazín de tarda, llançaven la pregunta als oients: “Coneixeu gaire gent, entrada ja a l'edat adulta, a qui li agradi el Nadal?”. I tot seguit demanaven a la psicòloga Sònia Bigordà consells per encarar aquestes festes de la millor manera possible, intentant gestionar-les “bé” des d'un punt de vista emocional.

És cert que les persones que hem perdut al llarg de la vida són més presents que mai en aquestes dates. Penso, per exemple, en els avis, en el meu pare o en la tieta; fins i tot en la meva amiga Zaida que va morir tan jove. I entenc que sigui fàcil caure i deixar-se emportar per l'enyor o la tristesa. La nostàlgia pels Nadals de quan érem petits, menys opulents i més autèntics en el nostre record.

Però estic molt d'acord amb la Sònia Bigordà, que des de l'acceptació dels propis sentiments i el respecte pels d'aquells que ens envolten i amb qui compartim aquestes festes, podem mirar de passar-les com a cadascú bonament li plagui, i tal dia farà un any.

Al final em vaig adonar que el que m'agrada del Nadal és precisament allò que la psicòloga ens recomanava de valorar: la possibilitat de retrobar-me amb la família, que normalment tinc a dos-cents quilòmetres de distància; la celebració d'estar tots junts, els que avui hi som, i de saber-nos enormement afortunats d'haver compartit part del nostre camí amb aquells que ens han deixat.

La generositat, la solidaritat... és cert que són valors que ens haurien d'acompanyar tot l'any i no només aquests dies. Però què voleu que us digui? En aquest sentit, el Nadal és com les jornades internacionals. Ja va bé que, almenys un dia a l'any, procurem ser menys egoistes. Molt bon Nadal a tothom!