Mai por

M’indigno tòpicament quan veig com TV3 dedica un espai dins de les notícies d’esports a ensenyar-nos com Neymar canta i dóna cops a un piano. Els presentadors riuen, fa gràcia que el futbolista pengi a les xarxes aquest episodi. Si fos Jordi López, seria una pallassada però, com que ho fa un crack del Barça, és divertidíssim i mereix quatre minuts al TN. Em pregunto tòpicament, cert, quants músics que tenen discs i fan concerts, tenen dret a un minut de TN. I em pregunto per què els Paralímpics de Rio –amb esforços titànics- no han tingut mai quatre minuts. No ho entens, Neymar mou molts diners, desperta passions, fa somiar la gent, la fa evadir dels seus problemes. Ja m’he contestat, ja, no cal…

M’agrada ‘Mai por’, l’anunci que el Morabanc Andorra està difonent aquests dies per començar amb empenta la nova temporada. A partir de fotografies de Valentí Claverol, d’imatges antigues espectaculars de refugiats espanyols, de l’obertura del port d’Envalira…, a partir de la historia en definitiva, parla d’esforç en majúscules, de superació de les dificultats en temps difícils, de reptes grans, d’il·lusió col·lectiva. Em reconcilio amb el món de l’esport.

Avui comença la segona temporada de ‘Merlí’, una sèrie enginyosa, divertida, per passar una bona estona. Si us plau, que no l’hagin edulcorat, que no l’hagin passat pel sedàs de la cosa políticament correcta i ara ens trobem amb “filòsofs i filòsofes” i ja no tornem a sentir més que la “filosofia fa trempar” perquè algú consideri que és un signe del patriarcat. Si us plau, si us plau.

La història en anuncis d’esport, la filosofia en horari de màxima audiència (i en col·leccionables al quiosc amb diaris de llarga tirada, per segon cop i als diaris amb l’homenatge a Emilio Lledó). Potser sí que serveixen per a alguna cosa les humanitats. Potser sí que tenen a veure amb la nostra vida quotidiana, potser sí que s’haurien de potenciar més en els programes escolars. Pierre Lemaitre, novel·lista francès premi Goncourt del 2013, que ara promociona ‘Tres dies i una vida’, explica perfectament en una entrevista d’Eva Cantón a El Periódico de Catalunya per què les humanitats són imprescindibles: “L’escriptura és l’últim espai de què disposem per construir la reflexió i la cultura, l’únic antídot contra la por atàvica a l’altre. Per no ser irracionals, ens fan falta eines intel·lectuals.

Fixi’s en Marine Le Pen, el seu negoci és la por. La gent acaba creient que si s’expulsa un immigrant sirià trobarà feina. És completament irracional, però en canvi funciona. L’arribada de Marine Le Pen és un drama cultural abans de ser un drama polític. El problema és que als joves els falta cultura, si no, recordarien l’ascens del feixisme el 1930 a França. Però és culpa de la nostra generació que ha tret la filosofia i la història de l’institut, i amb aquesta decisió hem creat una generació de joves sense memòria.” Doncs que la història, la filosofia i la literatura no en surtin mai.