Dos dies i tres cafès

La vida ja és prou curta per, a sobre, no poder disposar dels cereals preferits perquè el senyor Amazon adverteix que no hi ha venedors que facin trameses a Andorra

Andorra ja té un bar de cereals, una franquícia que està en altres poblacions. Hi he anat però m'hi sento una mica fora de lloc, com Pedro Sánchez al costat del rei de bastos a la celebració de Santa Pilar. Estic cohibit entre tant jovenot, tanta família i tant 'hipster' usuari de Cicland, que llegeix 'Ciudad Abierta' de Teju Cole al costat d'un bol de cereals perquè aquest llibre està ple de referències culturals, i escolta, amb uns auriculars, cançons de The Black Keys.

M'assec en una taula, després de fer una mica de cua, amb el diari al costat i demano uns cereals exòtics. Es deuen pensar que la guia Michelin ha obert una secció nova i que sóc el crític cerealístic en cap. Hi ha una dependenta que em pregunta si vull la llet d'algun color especial. Fins ara coneixia la llet merengada amb un to amarronat,  la que es barreja amb Cola Cao o Nesquik, i la blava. Aquesta última perquè la beu Luke Skywalker a la cuina de casa dels seus oncles Owen i Beru al planeta Tatooine. Crec que és a l'episodi IV de la saga 'Star Wars', que ja m'he perdut amb tantes pel·lícules com amb els recursos del judici de la BPA o el subsidi d'atur als treballadors espanyols a Andorra.

Llet de colors. Exotisme en estat pur. Jo només la vull freda. Molt freda. Insisteixo. Com si fos un caça-recompenses en un 'saloon' de l'Oest demanant una ampolla de whisky dels prestatges i esperant que m'arribi part del seu contingut en un vas que llisca per sobre el taulell de caoba mentre un grup d'homes juga a cartes amb pistoles al cinyell, algú toca el piano, i hi ha dones amb vestits escotats.

Crec, després de dues o tres visites, que ja tinc els cereals de la meva vida: els Special K amb vainilla i ametlles. Els he arribat a combinar amb uns de canyella. Però sense passar-me. Tampoc sóc Axl Rose o Ozzy Osbourne. No els venen a Andorra i els he trobat a Amazon per 50,28 euros.

L'operació és més complicada que la negociació de l'acord d'associació amb la Unió Europea sobretot perquè el senyor Amazon m'adverteix que "en aquest moment, no hi ha venedors que facin trameses a Andorra", just quan estava valorant fer una bogeria. Perquè ja cantaven els de Pereza a 'Dale a la guitarra' "que la vida són dos dies i tres cafès". I a sobre com per no poder tenir els cereals que m'agraden. Ja no és llet de colors. És mala llet.