Malèfica o l’amor de veritat

Disney, Pixar i la resta de companyies que es dediquen a produir pel·lícules destinades al públic infantil ja fa temps que, per convicció, per adaptar-se als nous gustos o simplement per ser políticament correctes, han anat canviant progressivament el discurs sobre el qual basteixen els contes que ens expliquen. Un exemple d'això és 'Maleficent', que narra la història de la Bella Dorment des de la perspectiva de la 'bruixa'. No només per desmuntar-nos el tòpic de qui són els bons i qui són els dolents, sinó també per deixar-nos ben clar que l'amor veritable no és necessàriament l'amor romàntic i, sobretot, que un breu i casual encontre al bosc difícilment pot ser la força que trenqui un poderós malefici.

A 'Maleficent', la princesa Aurora és una adolescent bonica, amable, riallera... Ben bé com al conte que tots coneixem. Però aquí els guionistes van decidir ser més trencadors encara: les noies poden ser boniques, amables i rialleres i, al mateix temps, prendre el control de les seves vides. Vaja, que per ser persones completes i independents no cal que les noies siguin lletges –o no especialment maques–, antipàtiques i malhumorades.

Inevitablement, per culpa del malefici, la Bella Dorment cau en un son profund del qual no pot despertar per si sola. Però en cap cas no és un personatge passiu. Totes i tots, en algun moment o altre, necessitem l'ajuda dels demés i no per això som menys persones, menys completes o menys independents.

Sobre l'amor de veritat, també ens ofereix una visió diferent la pel·lícula d'animació 'Frozen'. Tant 'Frozen' com 'Maleficent' tenen com a protagonista una dona i, com a segon personatge principal, una altra dona. També hi ha homes i també hi ha amor romàntic, però en qualsevol cas no són l'únic objectiu ni l'únic pilar de les vides de les respectives protagonistes.

Una vegada vaig llegir un llibre sobre la felicitat, que recomanava que pensem en els diferents elements que conformen la nostra vida (família, amics, parella, feina...) no com baules d'una cadena, sinó com els cordills que, entrelligats, fan una corda. Perquè si es trenca una baula –deia Bernard Benson– es trenca tota la cadena, mentre que si es trenca un cordill, la corda encara resisteix.

Hi ha estereotips que formen part del nostre imaginari cultural i que costen de canviar. És més, és innegable que al cinema hi trobem molts tòpics amb un component sexista. Per això és d'agrair el granet de sorra que aporten pel·lícules com aquestes, malgrat que el camí que queda per recórrer encara sigui molt llarg.