Malgrat tot, no passaran

Si el crim és voler decidir en llibertat, jo també soc culpable

En calent podria sorprendre els anys de presó demanats per la Fiscalia espanyola i per l'Advocacia de l'Estat. Podríem mostrar-nos astorats pel joc de policia bo i policia dolent que han pretès interpretar per demostrar que l'estat ha fet un gest cap als líders independentistes catalans.

Podria semblar rocambolesc que en un punt de l'acusació es justifiqui les penes proposades a en Jordi Cuixart per utilitzar la frase 'No passaran!' Fins i tot, sent incrèduls, podríem arribar a pensar que acusar de violència per usar una consigna antifeixista amb reminiscències de la Guerra Civil espanyola és un error provocat pel desconeixement històric.

Però l'experiència ens diu que no ens podem sorprendre. La disfressa ja fa temps que no pot amagar un estat que s'ha vestit de demòcrata per poder seguir mantenint les directrius d'un dictador que resta encara en el seu mausoleu. Ni blaus, ni vermells. Millor dit, blaus i vermells. Tots beuen de la mateixa font. Nets d'un règim opressor camuflat rere un dels acords del 78 redactats per ells mateixos.

Les penes que es demanen des de l'estat a través de la cosina-germana justícia demostren que no hi haurà cap intenció de diàleg. És la prova més fefaent de l'enderrocament de la façana democràtica que entre tots havien bastit.

El mateix estat, hereu primogènit del franquisme, va enviar les seves orgulloses forces de seguretat al crit d''A por ellos'. Objectiu: esclafar qualsevol opció de desenmascarar les febleses d'un país que encara manté la seva posició a la Unió Europea. Des de la presó, des de l'exili i sobretot des del carrer, se seguirà entonant el 'No passaran'. Si el crim és voler decidir en llibertat, jo també soc culpable. Si el crim és voler aturar el feixisme, en qualsevol de les seves màscares i colors, jo també soc culpable.

Etiquetes