Mantega fosa

La manca d’aquest producte a França pot fer que Andorra en torni a veure maleters de cotxes plens, i amb formatges i llet en pols

 

Oliver i Benji, els mags de la pilota, ja van pronosticar fa 15 anys en un dels episodis la independència de Catalunya, i els Simpson són els ‘nostradamus’ de l’audiovisual. Però ni uns ni altres han estat capaços de preveure que arribaria un dia en què les grans superfícies comercials franceses es quedarien sense mantega.

És com l’apocalipsi, l’hecatombe, el calendari dels maies, un meteorit que avança cap a la Terra i enmig jo, convertit en un personatge de ‘Mad Max’ que en comptes de gasolina busca desesperadament mantega, mentre penso com s’ho deuen fer els nadius cada un dels quals en consumeix 7,9 quilos anuals. Perquè en aquest país jacobí i centralista amb personatges tan sinistres com Manuel Valls és impensable un esmorzar sense la baguet, la mantega, el croissant, la melmelada i la xicoira, aquest succedani de cafè.

Ja pot anar el ministre d’exteriors espanyol a explicar a la BBC que això és un muntatge, com va fer el cap de setmana passat amb les càrregues de la ‘Brigada Piolín’, perquè les dues coses les he vist i les he patit. A més els diaris francesos expliquen àmpliament el tema de la mantega malgrat que tots fan passar el mateix missatge, com si estiguessin controlats pel Partit Popular: la baixa de la producció lletera, l’augment del consum de brioxeria a la Xina i el fet que ja no es criminalitzi la mantega en benefici de la margarina. La revista ‘Time’ va fer una portada amb el titular ‘Eat butter’ (menjar mantega) i el ‘British Medical Journal’ en destacava recentment les seves aportacions. Seran a l’organisme i a la salut perquè el que és a la butxaca, ara mateix, no. Està un 150 per cent més cara que fa un any i surt a 6,12 euros el quilo.

Per comprar un croissant necessites un crèdit a 25 anys o estar entre els deu primers de la llista Forbes. És un bon moment per tornar a l’Andorra de la mantega i recuperar aquell taxi Mercedes amb banquetes de fusta que la subministrava a un conegut restaurant, ja tancat, del passeig de Gràcia a la cruïlla amb el carrer de Rosselló de Barcelona. A l’allau de francesos que han vingut a comprar el medicament Levothyrox en versió Eurothyrox, perquè no porta mannitol que té més efectes secundaris que l’article 155 de la Constitució espanyola, el pot succeir el de compradors de mantega, mentre no ens arribi aquí també la manca de subministrament i es pugui satisfer la demanda.

Potser tornarem a veure maleters de cotxes carregats de mantega Breda, de formatge Sombrero de Copa i de llet en pols Régilait. I es pot passar per la duana, com a màxim, un quilo de mantega. Que per més o, fins i tot, per menys es pot acabar a Soto del Real.