UNA MONADA
Opinió 14/07/2018

Mar i muntanya

i
Miquel Cardell
3 min
Mar i muntanya

Duke Ellington era reconegut mundialment com una mena de papa del jazz quan, l’any 1962, va entrar a l’estudi d’enregistrament amb dos representants significats de les avantguardes i les tendències revolucionàries que es produïen dins el gènere en aquells moments magnífics, el contrabaixista Charles Mingus i el bateria Max Roach. El resultat d’aquelles sessions va ser 'Money Jungle', un àlbum que ha passat a la història del jazz com un imprescindible, enrevoltat de llegendes. N’hi ha una segons la qual, a l’hora d’enregistrar un dels temes, 'Fleurette Africaine', una delícia que ben aviat s’incorporaria al repertori dels estàndards, Ellington va donar només aquesta instrucció: “Imaginau una floreta que creix a la jungla, a llegües de distància dels humans més propers”.

Si no és ver, ho hauria de ser. En tot cas, Ellington va tenir sort que els seus col·laboradors no fossin mallorquins: aviat haurien habilitat un estacionament devora la floreta per tal d’evitar la saturació, que a la fi es produiria igualment, i llavors hi posaríem un autocar llançadera, i és ben probable que algun regidor clarivident intentàs fer-hi un camp de golf i un hotel (de cinc estrelles, ep, que volem turisme de qualitat!).

Un moment, crec que això s’ha accelerat massa. Ja em perdonareu, amb aquesta calor les neurones van a la seva i acaba que ho mesclen tot. El fet, però, és que passen coses que, una devora l’altra, desconcerten una mica. A Formentor, per evitar-hi la saturació, tallen la carretera als vehicles privats i posen un autobús llançadora i, al mateix temps, el Consell de Mallorca prepara un pla d’intervenció a àmbits turístics, que permetrà fer estacionaments a una vintena de platges allunyades de remeis, també per evitar-hi la saturació.

Record haver anat fa uns anys a un d’aquests paratges, que era com qui fer una mena de París-Dackar amb el cotxe i després una caminadeta regular i un punt selvàtica, i no entenc molt bé quina idea indueix els pares de la pàtria insular a creure que, si afegeixen vint o cent places d’estacionament a un caló solitari, els qui ara hi van i estacionen com a bèsties, en lloc de ser més, seran menys i adoptaran un capteniment civilitzat i ecològic. Ni entenc quina filosofia ens pot fer anar a una platja aïllada, supòs que amb la idea d’esquivar aglomeracions, trull i brutícia, i voler una carretera ampla i un pàrquing a l’ombra del darrer pi abans de la mar. La platja solitària per al qui la treballa! A tir de cotxe sempre tendrem Can Pastilla o la Platja de Muro.

Llegesc que a Hong Kong també tenen problemes d’estacionament perquè els constructors prefereixen fer torres d’oficines o apartaments, i la cosa ha arribat al punt que per una plaça de pàrquing relativament cèntrica hi ha hagut qui ha pagat més de sis-cents mil euros.

Com que a vegades sembla que Hong Kong és el nostre futur, per ventura ens convendria prendre llum de na Pintora. Saturar per saturar, que sigui cobrant. Subhastam les places limitades dels indrets privilegiats i les platges robinsòniques, hi guanyam un duro i de pas cream llocs de feina, una mena d’obrers voramarins.

A la mallorquina, anava a afegir, però veig la volada que han agafat els del Lluc a Peu perquè el Consell de Mallorca no els fa tot el 'rendez vous' que troben que es mereixen, perquè allò seu és un signe de mallorquinitat.

La paraula m’acaba sonant a eufemisme i “las Baleares son míiiiasss”, i evocant unes madones que venen orellanes i bunyols als mercats, vestides “de pageses” amb una malla de licra negra en lloc de gipó. Per acabar-ho d’embullar, ho deman a Google i em surt “mallorquinitat líquida” i una oferta d’imants de gelera.

Però imaginem que vagi errat i el blavum tengui raó i la mallorquinitat vagi de 'llucapeuing' i grans caminades muntanyenques sota la lluna, els del Consell siguin uns alliçonadors fills de Puigdemont, i els que es perden al torrent de Pareis en xoquines, uns protomallorquins desorientats.

Llavors la qüestió estaria entre anar en cotxe fins a la platja i a peu fins al santuari? No ho podríem baratar i anar a la cala verge a peu i del Güell a Lluc en llançadora?

stats