FilòlogaPer molt que ens hi obstinem, l'univers no ens està enviant cap senyal perquè no som el melic del cosmos, som igual que totes les altres criatures que viuen en aquest planeta, éssers fràgils que neixen i moren després d'un llarg o breu recorregut. Som simples mortals i de tant en tant rebem sacsejades, llavors prometem bondats i rectificacions a canvi d'una altra oportunitat. L'esglai existencial és la teràpia de xoc per a la supèrbia que caracteritza la nostra espècie, ens creiem els amos del món. No som l'excepció de la humanitat, ens toca viure el que van viure altres generacions, guerres en alguns llocs del món, fams o abundància en altres i ara una pandèmia; la nostra pandèmia; la superarem i sobreviurà la nostra espècie. Mentrestant ens queda evident que la naturalesa és capaç de regenerar-se en poc temps i, per tant, està donant una classe magistral als empresaris-profetes de l'apocalipsi.
Repasso les notícies… cadascú a la seva i massa retòrica per onsevulla.
En alguns confins del món, els líders des del principi estan intentant convèncer-nos que estem en guerra, llenguatge bèl·lic, una posada en escena televisiva i to de veu ben estudiat per a estar a l’altura de les circumstàncies. La primera declaració: “Ciutadanes, ciutadans, estem en guerra…”. Aconsegueixen produir-nos arrítmies, més pels seus semblants desencaixats que per la mateixa notícia; queda evident que estan sobrepassats per les circumstàncies. Que no s’estengui el pànic! Tal vegada els comunicats de guerra diaris aconseguiran tranquil·litzar-nos! Mentre el nostre univers sembla que està a la vora de l'abisme, alguns d'ells ens obsequien amb les seves fotografies plenes de naturalitat artificial; el secret d'un bon líder és tenir un bon fotògraf. Per a la nostra tranquil·litat universal, ja tenim la fotografia del Superman Macron; no temeu, tot està sota control! Cal transmetre confiança, que no s’escampi el pànic, el líder és aquí.
Donald John Trump, que és, segons la Viquipèdia: “Un polític, presentador de televisió, empresari, escriptor i milionari estatunidenc”, continua aliè als assumptes dels mortals. Encara que no crec en l'existència de vida en un altre planeta, tinc la certesa que ell sí que és un alien que ni sent ni pateix. Segueixo amb el líder d'un altre país que va sorgir de l'hecatombe àrab que tots s'obstinen a dir primavera àrab i em refereixo a Al-Sisi, la megalomania del qual és digna d'un estudi. Mentre el seu poble està desorientat en carrers i mercats, ell assegura que tot està sota control i s'ofereix per a ajudar el planeta. No sé què té la cadira presidencial d'Egipte que tot aquell que hi arriba es transforma en el Déu-Faraó. Segueixo en el mapa de l'hecatombe àrab: en altres països van arribar a la certesa que el virus és més cruel que les bombes, així que els seus líders-germans-Caïm-Abel estableixen per primera vegada trucades telefòniques i decideixen parar les guerres perquè cal desinfectar els enderrocs i cuidar les persones. Quina emoció! Les runes de Damasc seran desinfectades. Al-Àssad, el cognom en àrab del qual significa el Lleó, tem que per culpa d'un microorganisme passi a la història com el genocida que va aniquilar el seu poble. Sí, Baixar, no cal passar a la història com Othar, el cavall d'Àtila, que, segons ens diuen, on trepitjava no tornava a créixer l'herba. En un altre punt del planeta, un altre líder diu que el brasiler no es contagia perquè és capaç de bussejar en una claveguera i no li passa res. Penso que només una ment claveguera és capaç de pensar així del poble que ha de dirigir i vetllar pels seus interessos. Sr. Bolsonaro, disculpi el meu atreviment, només vull recordar-li que vostè també és mortal.
A tot això i de manera paral·lela, els líders i aspirants a líders ens estan bombardejant directament o indirectament amb les seves propagandes electorals. Estem confinats i desorientats, i amb els seus interessos polítics ens estan angoixant en els nostres reduïts metres quadrats i vida social cibernètica...
Penso en Maquiavel quan va dir: "La política no té relació amb la moral", però no m'oblido del que va dir Plató fa molt segles: "La nostra lluita és la de trobar la manera correcta de fer les coses"… Deu ser que alguns humans mai n’aprenen.
