Visc en el convenciment que ens conhorta lluir llibres un dia, talment diguéssim al món que som especialment cultes, però la situació de la lectura, en particular, i de la cultura, en general, no millora a cada Sant Jordi que celebram. Dilluns, restaurants prepararan caragols per celebrar l’endemà Sant Marc, com a part d’aquest calendari de rituals anuals amb data fixada. I no pot ser el mateix o no ho hauria de ser. Els bons llibres no són simple aliment, estimulen, conviden a saber més, provoquen talent, més fam de saber, i en generen; són imprescindibles. Vivim en la confusió entre cultura i entreteniment (que no tenen motius per estar renyides) perquè és magra i sinuosa la línia que les separen. Però ni podem quedar en el confort de l’entreteniment ni podem menysprear tot allò que no ens colpeix, sacseja i marca, que és el principal objectiu de la cultura. Al nostre diari sempre hem volgut transitar per aquesta línia; unes vegades més a una riba i d’altres, a l’altra. És per això, per aquesta aposta per anar més enllà de la comoditat del que és conegut, que iniciàrem una nova litúrgia santjordiera: repartir per les parades de llibres una rosa elaborada per un artista. Enguany, l’hem demanada a Mònica Fuster, una sòlida artista que destaca pel rigor amb què sempre afronta nous reptes i experimentacions. La seva proposta, que assumim amb orgull, és una agosarada interpretació de la flor. Una interpretació que pot sorprendre, i sorprèn, perquè no es conforma amb el previsible. Gràcies infinites a Mònica Fuster per voler-la compartir amb tota la comunitat de l’ARA Balears, que, com la seva obra, ens reconeixem inquiets i inconformistes, i ens volem rigorosos.
