La 'Mesura Scrooge'

El lliure mercat és així. Es regeix per l'oferta, la demanda i la moral neoliberal on tot s'explota de la manera que millor convingui a la part propietària

És fràgil l'equilibri entre conèixer el dret a un habitatge digne recollit per la Carta Magna a l'article 33 -Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge digne- i haver de saludar amb amabilitat la persona que fa lliure explotació de les seves propietats immobiliàries de forma absolutament abusiva però legal.

Però el lliure mercat és així. Es regeix per l'oferta, la demanda i la moral neoliberal on tot s'explota de la manera que millor convingui a la part propietària. No obstant això, hi ha en aquest mateix article de la Constitució una premissa que mereix ser destacada. Diu que han de ser els poders públics qui promoguin les condicions necessàries. Els poders públics. Govern. És Govern qui ha de crear lleis que frenin la deriva a la que batejo com 'Scrooge' (recordeu el protagonista de 'Conte de Nadal', Ebenezer Scrooge? O Scrooge McDuck, tiet avariciós insaciable de l'ànec Donald?) i que recorre el país. Es tractaria de crear una 'Mesura Scrooge' on des del Govern es posi fre als abusos i es marqui una línia de model de país.

Si les persones en qui es diposita la solució són les empreses constructores privades, potser es corre el risc d'errar-la. Les empreses constructores i promotores tenen el mal costum de voler guanyar força diners amb la feina que fan. Quines coses. I, darrerament, tenen el delit de construir habitatge de luxe, el que porta a dos finals poc sorprenents: les persones que tenen sous baixos no poden accedir als habitatges. Els habitatges assequibles són molt demandats i pugen els preus, amb el que les persones amb sous baixos tampoc poden accedir-hi. Aquestes persones també estan sota l'empara de la Constitució, què fem, molt il·lustres senyores i senyors? La 'Mesura Scrooge' diu que un metre quadrat no pot excedir de cert preu. També crea lleis que faciliten que les propietats de residents i no-residents poden ser llogades o venudes. Fins i tot posa fre a la febre de l'apartament turístic fixant-se en els exemples de gentrificació que va causant per ciutats com Barcelona al seu devastador pas. La 'Mesura Scrooge', en el seu fons, diu que Andorra no vol ser Mònaco, on les persones que hi treballen viuen lluny, normalment a França o Itàlia, i fan llargs recorreguts cada matí per invertir-hi la seva força de treball i tornar a marxar d'un país on només poden viure les rendes altes. Diu que hem de ser una mica més patriotes i voler un país més humà, no una màquina buida de fer diners. I si des del Govern penseu que no podeu fer això, us esteu equivocant. Els vostres discursos de presa de càrrec estan amarats de promeses de treball per la gent, per tota la ciutadania, t'ho prometo, pica'm a la porta, mai seré algú llunyà per vosaltres. És el moment, la ciutadania pateix, la vostra ciutadania, per la que vau dir que treballàveu. De moment, el Sr. Marc Vila sí que s'ha cregut que pot fer canviar les coses, des d'aquí el meu reconeixement.

Sabeu com acaba, 'Conte de Nadal'? Quants fantasmes més necessiteu, poders públics?