En política de vegades les bones intencions acaben produint efectes contraris. I això és justament el que ha passat amb la decisió del govern de Mariano Rajoy de reduir de 5 anys a 3 la durada mínima dels contractes de lloguer. En aquell moment, el 2013, se cercava que els llogaters es poguessin beneficiar de la baixada del preu que provocava la crisi, però a la llarga el que ha acabat provocant aquesta mesura, amb el concurs de moltes altres, això sí, és una espiral alcista que afecta sobretot les grans ciutats espanyoles.
Per això és una bona notícia el reial decret aprovat ahir pel govern espanyol que torna a situar la durada mínima dels contractes de lloguer en 5 anys. S’aconsegueix que les famílies tinguin més estabilitat i es frena la temptació especulativa de molts propietaris que pretenen beneficiar-se de la fluctuació de preus cada vegada que s’acaba un contracte.
Aquests anys hem vist com viure de lloguer era una odissea, sobretot per als joves, i com l’acostament de la data de finalització del contracte es convertia en una veritable espasa de Dàmocles. El resultat de tot plegat és aquest fenomen social i urbà conegut com a gentrificació, en què molta població es veu obligada a abandonar el lloc on ha viscut sempre perquè no pot pagar els preus que se li demanen.
És difícil que només la mesura d’allargar la durada dels contractes tingui un impacte immediat i directe en el preu, i segurament caldrà prendre noves iniciatives. El problema del lloguer, una opció minoritària a casa nostra però molt més habitual a Europa, és que és la punta de l’iceberg d’un problema molt més general d’accés a l’habitatge. Si fa anys el lloguer era l’avantsala de la compra, avui aconseguir un habitatge en propietat en algunes zones de Palma o Eivissa ja és directament implantejable per a la majoria de la població. Per això és important mantenir un parc d’habitatge de lloguer públic potent.
L’habitatge hauria de ser un dels eixos principals de les pròximes eleccions, ja que és ara mateix el principal problema de molts ciutadans. I no s’hi val a fer propostes irrealitzables o fora de la realitat. Els diferents candidats han de ser rigorosos en els programes electorals i capaços de debatre amb xifres a la mà. Els ciutadans tenen dret a saber quines polítiques han funcionat i quines no.
