Una manxeta d’os

La mort de Carmen Planas-Ripoll deixa orfes la difusió i l’ensenyament del periodisme i dels mitjans de comunicació entre els docents i els alumnes del Lycée Comte de Foix

A ‘The Journalist and the Murderer’, autèntic llibre de capçalera sobre ètica i periodisme, Janet Malcom insistia que el periodista ha de tenir el llapis ben afilat i no caure mai en la compassió i en la pena. No ho faré, però, m’és molt difícil recordar, pocs dies després del Carles Capdevila, sense emoció i tristesa a la Carmen Planas-Ripoll que ha mort aquest dilluns, massa jove, havent lluitat un any i mig contra un càncer.

La Carmen, a més de professora del Lycée Comte de Foix, era una enamorada del periodisme. Cada any organitzava la ‘Semaine de la presse a l’école’ i era membre activa del Centre pour l’éducation aux médias i et à l’information (CLEMI). Gràcies a ella vaig conèixer en Benoit Califano, director de l’École Supérieure de Journalisme de Montpeller i una autèntica referència en l’ensenyament de les ciències de la informació. Abans que la malaltia li ho impedís, la Carmen promovia periòdicament trobades al Lycée entre periodistes i docents i estudiants.

Recordo especialment la tertúlia que vam protagonitzar ja fa alguns anys amb l’Yvan Lara i l’Albert Roig, que no va estar exempta d’alguns moments de tensió entre nosaltres i els assistents que es van resoldre, posteriorment, al voltant d’un esmorzar. Les xerrades anaven acompanyades de sessions pràctiques pels professors i els alumnes que, a més, gaudien d’una subscripció gratuïta, durant una setmana, a l’edició digital dels principals diaris francesos, tot acompanyat d’un impressionant dossier pedagògic. Els alumnes feien programes de ràdio, confeccionaven revistes i analitzaven les notícies. Vaig aprendre moltes coses sobre els mitjans de comunicació francesos i també sobre l’argot periodístic.

Així a la darrera conferència que vaig fer amb el títol ‘D’où vient l’info?’ em vaig quedar en blanc a l’hora de buscar la traducció francesa de la manxeta, aquell lloc on surten els noms del director, el subdirector, redactors en cap i caps de secció dels diaris. Sortosament, la Carmen va venir al meu rescat: ´C’est un ours’. Un os!

La mort arriba sempre massa aviat, això ja ho sabem i la sola manera que tenim d’homenatjar-te és treballar de valent per continuar amb la teva tasca i mantenir viu el teu record.