Mirada idíl·lica

Per avançar hem de procurar entendre el passat i deixar de mirar-lo de forma idíl·lica. Ja s'encarregaran les futures generacions de valorar des d'una mirada acrítica aquest principi de segle XXI

Hi ha una mirada idíl·lica al passat. És una constant en moltes tertúlies i xerrades de cafè escoltar per boca d'algú que en aquestes terres els nostres avantpassats es barallaven, discutien, s'enfrontaven políticament, però que a l'hora de la veritat sabien unir esforços pel bé del país, és a dir, pel bé de la col·lectivitat. I aquest punt de mirada idíl·lica, on hi pesa fonamentalment la tradició, l'ordre i la jerarquia, és el que els serveix de referent per expressar l'opinió que tenen formada sobre el convuls moment polític actual.

Segurament és una majoria la que tendeix a mirar de forma idíl·lica el passat, però ho fa, no ens oblidem, des de la comoditat del present, amb tots els matisos que aquest fet comporta. Caldria preguntar-nos si aquells que van viure fets determinants per al futur del país, que van tenir responsabilitats i les van exercir, tindrien la mateixa opinió, o si per contra en el seu imaginari hi pesen més les convulsions i les baralles, fins i tot personals, a les quals es va arribar en determinats episodis de la nostra història. Els historiadors sabran respondre millor aquest plantejament.

El que probablement podem afirmar rotundament és que hi ha molta gent que no entén res del que està passant en els múltiples afers que hi ha en el debat polític, afers i debats que marcaran per molts anys el futur de la història d'aquest país. Els pocs que s'atreveixen a formular algun posicionament ho fan a cop de titular o de consigna política. Però, sincerament, és gaire diferent aquesta situació de les que s'hagin pogut viure antany al país? El que vull dir és que per avançar hem de procurar entendre el passat i deixar de mirar-lo de forma idíl·lica. Ja s'encarregaran les futures generacions de valorar des d'una mirada acrítica aquest principi de segle XXI.