Mirandés a la carta

La gran oferta televisiva em fa viure en un estat de perpetua desorientació sensorial, com l’últim hippy que va marxar de Woodstock. Tinc el paquet bàsic de Som TV d’Andorra Telecom i durant la poca estona que passo davant del televisor constato que dec patir una mena de TOC patològic mecànic que m’impedeix estar menys de mig minut sense canviar de canal.

Veig desfilar programes menys útils que els botons del puny d’una americana, que els DM il·limitats de Twitter o que el forat d’un Donut. Emissions amb personatges més histriònics que una tieta soltera a l’hora de cantar nadales o atemptats a la intel·ligència com ‘Improstarr’. Amb tants canals i tanta morralla acabo més estressat que si hagués de passar el control d’immigració als Estats Units.

Sovint tinc més dubtes que a l’hora d’escollir la bossa petita o la gran de Mercadona, tot i que tenia dues cites gairebé obligades: el partit de la Lliga espanyola de futbol de Segona Divisió dels diumenges al migdia i de la Primera Divisió del mateix dia al vespre per Canal+, pels quals no havia de pagar cap suplement. Amb la compra del 56% de la plataforma per part de Telefónica les coses han canviat.

L’oferta de televisió s’ha hagut de readaptar amb negociacions i drets de minoristes i de proveïdors pel mig com si fos una prova de resistència de ‘Supervivientes’. El resultat és que dilluns 17 d’agost vaig poder complir una de les fites de la meva vida. Després de plantar un arbre, tenir una filla i redactar una etiqueta de Zara vaig veure, finalment, un comunicat amb els canvis a Som TV. Seran efectius a partir del 21 d’agost però són temporals.

M’hauré d’esperar a finals de mes per conèixer al detall l’oferta de Som TV del paquet futbol i el seu preu, Lliga de Campions inclosa. L’únic que està confirmat és que hauré de pagar per veure un Mirandés-Albacete. I que també hauré d’apagar i encendre l'STB. Sé que el Mirandés és a Segona Divisió. No n’estic tan segur de la ubicació de l'STB.